Microsites 20/02/2021

El Japó designa un ministre “de solitud” per pal·liar l’augment de suïcidis durant la pandèmia

Les restriccions pel coronavirus han afectat especialment la salut mental de les dones i els adolescents del país

Javier de la Sotilla
3 min
Un carrer de Yokohama, a la regió de Kanto del Japó.

El confinament i la resta de mesures de distanciament social per mantenir a ratlla el covid-19 han afectat greument la salut mental de totes les societats, però especialment la japonesa. Si bé el país acostuma a tenir una de les taxes de suïcidis més elevades del món, les xifres havien experimentat una reducció contínua els últims onze anys gràcies a la recuperació econòmica i els programes implementats per millorar el sistema d’atenció i consultes. Però el 2020, l’any del coronavirus –i de la crisi econòmica, l’atur, l’aïllament i la digitalització–, els suïcidis han tornat a augmentar respecte al 2019, que va registrar el nivell més baix des del 1978. En total, l’últim any s’han tret la vida 20.919 persones, amb un augment interanual del 3,7%, sis vegades el nombre de defuncions per coronavirus (3.460).

Per això el primer ministre del Japó, Yoshihide Suga, ha anunciat la creació d’una oficina especial amb l’objectiu de pal·liar la solitud i l’aïllament. Aquest departament s’inclourà al ministeri de Natalitat i Revitalització Regional i serà encapçalat pel ministre Tetsushi Sakamoto. Amb una incidència de 16,6 suïcidis per cada 100.000 habitants, el primer ministre Suga justifica la designació del nou càrrec per la pandèmia, que “ha reduït les oportunitats per al contacte amb les persones”.

El ministre de Revitalització s’enfronta a un repte colossal, que se suma a l’objectiu de capgirar la tendència negativa de la taxa de fertilitat i l’augment de l’edat mitjana del Japó, el segon país més envellit del món –amb 48,6 anys de mitjana, només per darrere de Mònaco–. “Espero promoure activitats que previnguin la solitud i l’aïllament social, i protegeixin els llaços entre les persones”, ha dit Sakamoto, que s’haurà de coordinar amb altres ministeris, com el de Salut, en relació amb la prevenció de suïcidis, i el d’Agricultura, amb els bancs d’aliments. “Treballarem des d’una aproximació integral per realitzar una àmplia gamma de mesures”, ha assegurat el ministre.

Augmenten els suïcidis entre dones i adolescents

“Les dones pateixen més per l’aïllament i el nombre de suïcidis experimenta una tendència en augment”, explicava Suga fent referència a l'increment del 14,5% dels suïcids entre les dones, que contrasta amb el descens de l’1% entre els homes. Aquestes dades s’expliquen, majoritàriament, pel paper que té la dona en la societat japonesa. Segons l’Índex Global de Bretxa de Gènere del 2020 del Fòrum Econòmic Mundial, el país ocupa el lloc 121è al rànquing mundial, mentre que l’any 2006, quan el Fòrum Econòmic Mundial va definir aquest indicador, era a la posició 80. L'índex mesura la desigualtat entre homes i dones en la participació de la vida política, l’accés a l’educació, l’esperança de vida i les oportunitats de participar en activitats econòmiques i el món laboral qualificat. Sovint, la dona japonesa es limita a encarregar-se de les feines domèstiques i parentals, i això s’ha incrementat encara més a causa dels confinaments.

Increment interanual dels suïcidis el 2020

També s’han notat els efectes de la pandèmia entre els joves: han augmentat un 30% els suïcidis d’alumnes de primària i secundària. “Els riscos són elevats per als joves”, atès que “senten ansietat pel que fa al futur” i, a més, pateixen en més mesura la limitació dels contactes socials, assegura la consellera del Centre de Prevenció de Suïcidis de Tòquio, Akiko Mura. També hi ha una feminització dels suïcidis entre els sectors més joves: el 2020 s’han tret la vida gairebé el doble de dones que eren a secundària. Els motius principals, a més de la influència de la crisi del coronavirus, són els mateixos dels anys anteriors, segons l’anàlisi del ministeri de Revitalització: la pressió que senten els alumnes per obtenir bons resultats acadèmics, la mala relació amb els pares i la preocupació pel futur. A més, aquest any hi ha hagut un increment de casos relacionats amb desordres mentals, ansietat i depressió.

Segons una enquesta del Centre Nacional de Salut i Desenvolupament per a la Infància, un 30% dels estudiants de secundària han experimentat símptomes de depressió a causa de la pandèmia. El mateix estudi afirma que un 6% del total d’alumnes, responent a la qüestió “He pensat en autolesionar-me”, hi han respost “gairebé cada dia”.

"Com a societat, sentim que no podem mostrar les nostres debilitats, que hem de contenir-ho tot", apuntava fa alguns dies Yasuyuki Shimizu, director del Centre de Promoció de Contramesures contra el Suïcidi al Japó. "No és només que les persones sentin que no poden acudir a un conseller o a un terapeuta, sinó que molta gent sent que ni tan sols pot mostrar les seves debilitats a les persones pròximes".

stats