Mugrons lliures

Els nostres pits, mostrats quan els interessa, han d'estar amagats als espais de bany compartits

“Perdoni però s’hauria de tapar: en aquesta piscina està prohibit fer 'topless' per respecte als altres usuaris”. Aquesta és una de les típiques reprimendes que totes hem pogut rebre si hem decidit exercir el nostre dret a gaudir del 'topless' en alguna piscina pública o privada.

Històricament, les dones hem hagut de seguir unes normes que ens han dit com havíem de comportar-nos i vestir-nos, i fins i tot com gaudir dels espais públics compartits, sobretot perquè això tenia a veure amb la nostra decència. Totes aquestes normes estan definides per un entorn masclista que ha relacionat un suposat “honor” amb les nostres conductes en l’espai públic i privat. I tot i que poden semblar reminiscències del passat, segueixen existint i defineixen aspectes concrets de les nostres vides, com gaudir de les piscines públiques o privades i quina indumentària podem portar-hi. Tot plegat se sustenta en la infàmia que els nostres cossos poden provocar desitjos irrefrenables, incomoditats o experiències negatives que poden marcar els infants. Tot per veure un parell de mamelles a l’espai de bany compartit.

En el moment en què moltes dones hem trencat aquestes normes, els altres s’han vist amb el dret de recriminar-nos-ho i demanar-nos que ens “tapem”, argüint el benestar de qui ens mira, no fos cas que els nostres pits provoquessin pulsions no desitjades i incontrolades. I això la nostra societat ho accepta com a part d’uns mandats normalitzats de gènere, atorgant de manera inequívoca un valor desigual als pectorals d’homes i dones.

En el cas de les dones, els nostres pits i, sobretot, els mugrons estan sotmesos a debat i control públic

Es va considerar que els nostres pits, socialment carregats de sexualitat i sensualitat i utilitzats i mostrats quan ha interessat (per exemple, en la indústria de la publicitat), en altres entorns, com els espais de bany compartits, havien d’estar amagats i recollits. Tot d’acord amb un suposat codi de bona conducta femenina que s’ha integrat de manera tan perversa que ha estat definit com un acte de respecte cap als altres. Les que el segueixen seran considerades bones dones, mentre que les que no l'acceptin seran jutjades com a provocadores i males dones.

No fotem! Com si els nostres pits fossin irrespectuosos amb els altres! El problema no el tenim les que decidim portar o no portar un tipus de tèxtil o un altre, és als ulls de qui ens mira amb certs filtres mentals, provinents de la tradició patriarcal. Un cop més el problema ens l’han intentat encolomar a les dones. I no el tenim nosaltres, sinó la societat masclista que ha construït una hipersexualització dels nostres cossos.

El nu toràcic en els homes es dona per descomptat i acceptat, no només en espais de bany sinó també en altres espais compartits com la pràctica d’esport o les xarxes socials. En el cas de les dones, els nostres pits i, sobretot, els mugrons estan sotmesos a debat i control públic. Com tot el que ens afecta, perquè són els altres els que decideixen i regulen sobre els nostres cossos des d’estaments constituïts bàsicament per homes, que encara segueixen ostentant majoritàriament el poder i se senten amb el dret de decidir sobre com les dones hem de viure i mostrar el nostre cos.

Afortunadament, la plataforma Mugrons Lliures, a la qual hem d’agrair infinitament la seva iniciativa, va portar el tema al Síndic de Greuges, que ha resolt favorablement a la seva petició. El Síndic conclou que el fet d'imposar unes normes de vestimenta específiques per a les dones que suposin una restricció de la seva llibertat és un element clarament discriminatori per motius de gènere. I és que en cap instal·lació pública o privada es debat ni s’imposen normes en la indumentària dels homes. En canvi, en el cas de les dones es prohibeix el 'topless'.

El mateix informe apunta que la gran majoria de regulacions que tenen a veure amb la indumentària de les dones són restrictives. A banda de prohibir el 'topless', també es prohibeix l’ús d’un excés tèxtil, en particular, el burquini. En canvi, cap piscina limita l’ús del banyador tipus eslip o tanga per als homes, una clara manca de perspectiva de gènere que no respecta la llibertat d’expressió de les dones usuàries. El Síndic recomana la revisió de les normatives d’ús amb perspectiva de gènere per no alimentar aquestes discriminacions cap a les dones i garantir, efectivament, el dret a la igualtat.

No acceptarem reglamentacions que limitin els drets de les dones perquè suposen una clara restricció a la nostra llibertat. Som lliures i decidirem com volem expressar-nos, perquè, no ho oblidem, el problema no som nosaltres, ni els nostres cossos, sinó aquells que ens miren. Més mugrons lliures i menys patriarcat!