Publicitat
Publicitat

Dígits i andròmines

Maltractar els aparells, un bon negoci

Escorxar equips electrònics interessa als fabricants, a la seva competència, als analistes, als venedors de recanvis, als publicistes i a la gent que vol cridar l'atenció

No tothom que passa la nit fent cua davant la porta de les botigues Apple cada vegada que l'empresa treu un model nou de smartphone o tauleta s'emporta el giny a casa per tractar-lo amb tanta cura com si fos un fill. El setembre passat, el californià Luke Soules va viatjar més de 12.500 quilòmetres fins a Austràlia per comprar un dels primers iPhone 5 que van sortir a la venda i, a continuació, el va desmuntar peça per peça i va documentar tot el procés en imatges i les va publicar a internet, on van ser devorades per milers de fans. La web d' iFixIt, l'empresa de Soules, conté instruccions detallades per desmuntar i reparar centenars de models, des d'aparells electrònics i càmeres fins a electrodomèstics i cotxes, i l'any passat va facturar més de quatre milions de dòlars venent eines per fer-ho. Tenen un equip de 35 redactors i centenars de col·laboradors que han fet de l'esventrament tecnològic la seva professió sota el principi que, per reparar objectes i evitar comprar-ne de nous, cal saber com estan construïts. Les instruccions d'iFixIt, esclar, també inclouen tornar a muntar l'equip, però altres empreses es concentren en la destrucció.

Els primers interessats a maltractar els aparells electrònics són els seus fabricants. Tots els fabricants de telèfons mòbils tenen laboratoris on torturen els nous models abans de posar-los a la venda. Als centres de desenvolupament hi ha bancs de prova que simulen l'ús real de l'aparell en mans de l'usuari: deixant-lo caure al terra de formigó des d'una alçada determinada, sotmetent-lo a condicions extremes de temperatura i humitat, prement desenes de milers de vegades cadascun dels botons, posant-lo dins d'una bossa de roba texana juntament amb monedes i claus i fent-la girar per reproduir el tracte que rebrà dins d'una butxaca o una bossa de mà. Samsung té un simulador de cul que s'asseu repetidament a sobre dels prototipus de Galaxy per comprovar si aguantaran que els seus compradors s'asseguin amb el telèfon a la butxaca posterior. A les instal·lacions de Nokia a Finlàndia i de RIM a Alemanya només he vist provar els seus propis aparells, però estic segur que fan el mateix amb els de la competència.

Una altra empresa que fa negoci esbudellant aparells electrònics és la consultora iSuppli, dedicada a analitzar el cost de producció dels principals equips del mercat. Amb l'ajuda d'una base de dades de preus de components -memòria, processador, pantalla, bateria, càmera, carcassa- i aplicant les tarifes horàries de manipulació i acoblament vigents a les grans factories xineses, els seus analistes reprodueixen l'escandall de fabricació de cada model. D'aquesta manera podem saber, per exemple, que a Apple li costa 198 dòlars (147 euros) fabricar el model bàsic d'iPad mini que nosaltres comprem per 329 euros, o confirmar que Amazon perd en la venda de cada tauleta Kindle uns diners que confia recuperar amb el consum de contingut digital per part del comprador.

En alguns casos, destrossar aparells és una bona estratègia publicitària. Tom Dickson, el fundador de l'empresa Blendtec, s'ha fet popular amb la sèrie de vídeos virals Will It blend? , en què demostra la potència de les seves batedores de cuina fent-les servir per triturar tota mena d'objectes, siguin comestibles o no. Dickson va començar l'any 2006 destrossant una caixa de llumins i ha seguit amb llaunes de refresc, esquís, joguines, pals de golf i, naturalment, telèfons mòbils. La transformació en pols del primer model d'iPhone ja ha estat vista a YouTube més d'onze milions de vegades i també és molt popular la prova comparada de resistència entre l'iPhone 5 i el Galaxy SIII. No hi ha misteri: tots dos acaben fets miques, gràcies als aparells de Blendtec.

Veure com algú maltracta un aparell que costa centenars d'euros té un component morbós irresistible, que algunes webs d'informació tecnològica aprofiten per atreure l'audiència. PhoneBuff i Cnet Crave comparteixen el costum de combinar mòbils i eines contundents. A la xarxa trobareu vídeos en què intenten travessar a cops la pantalla del telèfon amb un clau, i fins i tot fan servir un Nokia Lumia com si es tractés d'un martell per clavar claus en un llistó de fusta.

A escala més domèstica, abunden els vídeos on gent amb poca feina i molts calers es dedica a massacrar aparells caríssims davant una càmera. Hi ha una limusina Hummer que ja deu haver passat per sobre de la majoria de les andròmines digitals més desitjades del mercat. Davant d'això, el costum d'afanyar-se a penjar a YouTube el vídeo del procés de desembalatge de l'aparell que s'acaba de comprar -la pintoresca categoria anomenada unboxing - resulta completament inofensiva i, fins i tot, avorrida.

Postveritat