AL SOCI NO SE'L POT ENGANYAR

Barça: física i no físic

En el primer amistós de la temporada Koeman va canviar el dibuix. Va apostar pel 4-2-3-1 i va aparcar el 4-3-3 sagrat, obrint d’aquesta manera un nou debat al Camp Nou. Sacrilegi o pragmatisme? Error o virtut? Malgrat que el 4-3-3 és un sistema que garanteix una molt bona ocupació dels espais per als equips que volen dominar, crec que el dibuix no deixa de ser un simple punt de partida. La importància radica en com s’interpreta el dibuix, què se’ls demana als futbolistes, com s’han de moure les peces. En definitiva, la intencionalitat. L’ocupació de l’espai i el joc de posició poden ser similars amb un sistema i l’altre, fins i tot depèn en gran mesura del rival i les característiques dels jugadors que tens a la plantilla. El futbol té més de física que de geometria.

Sempre he defensat que la supervivència del Barça passa per ser fidel a la seva identitat -no només futbolística-, per apostar per una manera d’entendre el futbol que va importar Johan Cruyff i va perfeccionar vint anys més tard Guardiola. Una idea amb la qual s’ha de ser radical, perquè si es dubta el més mínim començaran les concessions -portem una pila d’anys així- i el Barça acabarà perdent allò que encara li queda de la seva identitat única i serà un equip més, sense el segell de La Masia, mutable i mercenari. No obstant això, aquesta idea de joc d’arrels cruyffistes crec que es pot seguir aplicant amb el canvi de sistema que planteja Koeman, redimensionant els extrems i modificant el triangle que formen les tres peces de dins.

Ara bé, si el nou doble pivot significa partir l’equip, guardar la roba i ser menys proactiu, trencar amb el que s'ha estat ensenyant des de fa 30 anys al futbol base, on els nens aprenen abans el significat del tercer home que no pas a xutar, llavors sí que es pot acabar ensorrant allò que va implantar Cruyff, precisament amb Koeman sobre la gespa. Si els jugadors de la casa, sobretot els migcampistes - com apuntava aquest diari-, són els grans damnificats de la mutació, si tot el que han après a La Masia no serveix de res, aquí hi ha un problema estructural. I, en aquest cas, no tindria sentit que el primer equip jugués d’una manera i tot el futbol base d’una altra, un tema que només podria resoldre un director esportiu que ara mateix no existeix. Crec, però, que els futbolistes de la casa acabaran fent-se seus els matisos de l’holandès. Repeteixo, sempre que la filosofia de Koeman segueixi sent l’aposta decidida pel talent i pel joc que va portar el Barça a ser l’enveja de tota Europa.

D’altra banda, el canvi al 4-2-3-1 tampoc pot significar un primer pas per abandonar la idea i satisfer tots aquells que demanen incessantment múscul, als quals els encantaria veure un campió d’halterofília recorrent amunt i avall el mig del camp del Barça. Aquells que confonen físic amb intensitat.