El Camp Nou entona el ‘fins aviat’ amb Xavi

BarcelonaMés de 65.000 passades en 765 partits, en 17 anys tocant, tocant i tocant, ordenant l’equip a través de la pilota. Aixecar el cap per avançar-se a la jugada, rebre i buscar aquella passada que donava sentit al joc, que sempre feia millors els companys. El Camp Nou va acomiadar ahir el jugador amb més partits i títols de la història del club, Xavi Hernández, el futbolista que més pilotes ha acariciat amb la samarreta blaugrana. Els 93.000 espectadors que van voler presenciar la celebració del títol de Lliga i dir adéu al de Terrassa van veure com el conjunt de Luis Enrique tancava un campionat excel·lent amb un empat contra el Deportivo que donava la salvació als gallecs.

En un duel més simbòlic que intens, més emotiu que estètic per part catalana, els gestos i les mirades van primar sobre els gols i els detalls tècnics. Les llàgrimes de Xavi mentre el Camp Nou corejava el seu nom simbolitzen el final d’una era, el fins aviat que va entonar l’estadi per un jugador que de ben segur tornarà a la que ha sigut casa seva durant un quart de segle, des que va arribar a La Masia el 1991. Unes llàgrimes que també van humitejar la cara dels futbolistes del Deportivo, que després d’anar perdent 2 a 0 i veure’s condemnats a Segona, van remuntar el marcador per acabar empatant i certificar la permanència. Unes llàgrimes d’alegria que contrastaven amb les d’impotència a Ipurua: l’empat al Camp Nou va retornar l’Eibar a Segona.

Amb Xavi com a màxim protagonista, l’equip va celebrar el vint-i-tresè títol de Lliga de la seva història. El vuitè que ha aixecat Xavi en disset anys a Primera Divisió. Mentre l’equip feia la volta d’honor al terreny de joc, l’egarenc era el més buscat per a les fotografies i les abraçades, i també per als gestos de complicitat d’un grup que s’ha mogut al ritme de Xavi sempre. Al final, altre cop entre llàgrimes, i abans de fer una volta d’honor en solitari, Xavi va tornar a mirar al futur amb la mateixa clarividència amb què ha jugat a futbol. “Som el millor equip del món, per molt que diguin. Us cito d’aquí quinze dies: volem la Copa i la Champions”, va cridar emocionat, acompanyat per la família i els amics, mantejat per un vestidor i un cos tècnic que lluïen una samarreta amb el 6 etern. Uns minuts més tard, amb l’estadi buit, va fer-se la fotografia tot sol amb la Copa al cercle central. Un moment de pausa a 17 anys intensos, un moment d’intimitat abans d’immortalitzar la imatge amb els amics i la família.

Quan faltaven cinc minuts per al final, l’electrònic anunciava el moment esperat. El públic es posava dret per corejar el nom de Xavi, que donava el relleu al seu amic Andrés Iniesta. Era un fins aviat.

Qui també va voler homenatjar Xavi a la seva manera va ser Messi, autor dels dos gols locals. L’argentí sent devoció per un jugador que l’ha ajudat a convertir-se en el millor de tots els temps. L’abraçada entre els dos jugadors després del primer gol simbolitza una unió que ha permès al Barça escriure les millors pàgines de la seva història. El de Rosario va aprofitar una centrada de Rafinha per obrir el marcador, amb un cop de cap franc, sense oposició. Era el minut 4 i el Barça volia dir adéu a Xavi amb el seu millor futbol, amb Thomas Vermaelen debutant aquest curs -després d’un calvari de lesions-, i Jordi Masip defensant la porteria. El millor gest tècnic el va oferir Neymar, amb un dríbling en sec, amb un barret de cullera a Laure. L’ímpetu blaugrana, que va sortir amb només dos teòrics titulars, es va anar diluint. Tot i això, un contraatac va permetre a Messi marcar el segon gol gràcies a la generositat de Neymar, que li va cedir la pilota a porta buida.

Ofegat pel resultat, que el condemnava a Segona, el Dépor va fer un pas endavant i va empatar amb gols salvadors de Lucas i Salomão. Amb Douglas tornant a jugar al cap de molts mesos, i amb les mirades posades a la banqueta, on Xavi mirava el futbol amb els ulls vidriosos, el Barça va tancar una era.