FINANCES

ANÀLISI

Europa ja es prepara per si torna la crisi

Draghi avisa d’un important alentiment mentre Espanya abandona la disciplina

Aquest dissabte s’han complert exactament deu anys de l’inici de l’etapa més beneficiosa de la història per als inversors de la borsa dels Estats Units. No s’havien vist mai deu anys seguits de l’anomenat bull market (en l’argot, se’n diu bull perquè els toros ataquen movent el cap de baix cap a dalt; en canvi, quan la borsa cau se’n diu bear market, perquè els ossos ataquen movent les seves urpes cap avall). Aquests registres portaran, sens dubte, gran joia als inversors, però generen un neguit inqüestionable: si acabem d’assolir un rècord, vol dir que estem a prop de començar la caiguda?

Si abandonem les altes finances i ens endinsem en l’economia real, també hi ha motius per començar a sospitar. Aquesta mateixa setmana, el Banc Central Europeu ha fet una important retallada de les seves previsions de creixement: fa només tres mesos, el mateix BCE calculava que l’economia de l’eurozona s’acceleraria un 1,7% aquest any, però dijous va rebaixar-ho a l’1,1%, un terç menys. La retallada és molt considerable si es té en compte que la previsió anterior era tan recent.

L’altre factor que fa escamar són els altres dos anuncis que va fer el mateix BCE: l’ajornament de setembre a desembre de la possible pujada de tipus d’interès (si els tipus pugen vol dir que el banc considera que l’economia millora; si no ho fan, tot el contrari) i l’obertura d’una nova barra lliure de diner barat per a la banca. Aquesta barra lliure és, com ha reconegut el mateix Mario Draghi, una mena de subsidi a la banca. En resum, un cop de mà a les entitats financeres perquè aguantin (no s’estranyin si a partir del setembre el banc els truca insistentment per vendre’ls un crèdit: els diners que les entitats obtinguin de la barra lliure els hauran de destinar obligatòriament a préstecs per a les empreses i els ciutadans). Que el BCE hagi d’aplicar mesures com aquestes és de tot menys un símptoma de confiança en el futur immediat de l’economia.

Mentrestant, els Estats Units ja sumen 37 trimestres amb l’economia en creixement. Saben quin és el rècord històric? 39 trimestres. És cert que l’economia nord-americana pot superar el rècord, però seria excepcional i, en tot cas, sembla difícil de preveure que es pugui anar gaire més enllà. Per acabar-ho de complicar, aquesta setmana la Xina també ha anunciat que preveu per enguany el ritme de creixement més baix de les últimes tres dècades.

Si acaba petant, tot aquest còctel ens agafarà en una situació francament delicada. En el cas d’Espanya, per exemple, aquest serà previsiblement un any en què el dèficit públic es descontrolarà. El govern de Pedro Sánchez ha optat per aprovar generoses mesures socials (benvingudes siguin algunes) però sense aconseguir al mateix temps aprovar mesures fiscals que permetin cobrir l’augment de la despesa que efectivament es produirà.

Tant el Banc d’Espanya com el supervisor fiscal, l’Airef, afirmaven que el dèficit d’Espanya quedaria per sobre del 2% (lluny de l’1,3% fixat per Europa) en cas que els pressupostos s’aprovessin. Però, com que no s’han aprovat, encara serà pitjor: el govern mantindrà l’augment de la despesa que preveien els pressupostos gràcies al més que qüestionable ús que està fent dels decrets; en canvi, els nous ingressos que s’hi incloïen (com la taxa Google o la taxa Tobin, per exemple) han quedat guardats dins d’un calaix de la Moncloa. El risc és que Pedro Sánchez estigui volent aplicar una molt esperada agenda social però en el moment equivocat i -diguem-ho tot- també amb un oportunisme electoral difícil de dissimular.

Els indicis no són per estar entusiasmats. Europa es prepara per si ve una crisi, i aquí sembla que no ens n’hem adonat.

Ens ha arribat

L'estat torna a recórrer al discurs de la por, ara per l'IRPH

El govern central acostuma a alinear-se amb la banca quan s’enfronta a algun gran problema. Amb les clàusules terra, l’Advocacia de l’Estat va demanar al Suprem que no les considerés abusives retroactivament per l’impacte que això tindria per al sector. En comptes de preocupar-se dels enganyats, va defensar els que havien enganyat (la justícia europea després ho va revocar). Passa igual amb l’IRPH, un índex alternatiu a l’Euríbor que es va aplicar a 760.000 hipoteques. El Suprem el troba legal, però els demandants han arribat a la justícia europea, on l’Advocacia de l’Estat torna a defensar la banca. L’argument? “El risc sistèmic i l’estabilitat financera”. En això, tant se val si governa el PP o el PSOE.

Som Energia descarta accions legals per un 'plagi' de Repsol

“Perquè a Repsol som energia”. Aquesta frase forma part d’una de les últimes campanyes publicitàries amb què Repsol explica als consumidors la seva entrada al mercat elèctric. Aquesta falca coincideix de ple amb el nom de la cooperativa gironina d’energia verda Som Energia. Segons ha pogut saber aquest diari, però, l’empresa fundada el 2010 no emprendrà accions legals contra Repsol. La cooperativa és “conscient” de l’existència de la campanya perquè va ser alertada pels seus socis. Després d’estudiar-ho amb l’equip jurídic, però, Som Energia va concloure que el cas no tindria recorregut als tribunals.