L’Estat decideix no suspendre el pagament d’impostos per por d'un ensorrament històric de la recaptació

Empresaris i autònoms posen el crit al cel i alerten del risc de malmetre profundament l'economia

Empresaris i autònoms ja no saben com dir-ho més clar. Les seves insistents reclamacions perquè el govern espanyol aprovi mesures fiscals molt més contundents del que ha anunciat fins ara, de moment han topat amb el rebuig de l'executiu que lidera Pedro Sánchez. Aquesta setmana Foment del Treball ha culpat l'Estat de "condemnar les empreses" amb el seu immobilisme, mentre que l'associació de col·legis professionals de l'àmbit fiscal ha enviat una carta oberta a l'executiu amb una pregunta dolorosa: "¿No s'adonen de la situació que estem vivint?"

La resposta és que sí, que el govern espanyol s'adona de la gravetat del moment, però segueix jugant-s'ho tot a una carta: "És una crisi temporal", han repetit Pedro Sánchez, els ministres i fins i tot el rei Felip.

Disposar de 'cash' és la clau per a la supervivència de moltes empreses

Els empresaris demanen un ajornament significatiu dels impostos per poder tenir més diners a la caixa. La disponibilitat d'efectiu és segurament l'element clau per garantir la supervivència de les empreses. Moltes han ajornat pagaments als proveïdors o dels lloguers dels seus locals, però en el cas dels impostos és una altra història.

El govern espanyol s'oposa a introduir mesures més contundents perquè tem que, si es donés carta blanca per deixar de pagar impostos, les arques públiques patirien un ensorrament històric de recaptació. "No podem fer un ajornament general d'impostos", expliquen a l'ARA fonts de la Moncloa. "Aquí les passarem magres per poder pagar-ho tot: ¿s'ha de fer més inversió per sostenir l'economia i alhora pagar menys impostos? Home, és difícil", afegeixen aquestes veus.

"Aquí les passarem magres per poder pagar-ho tot: no podem fer un ajornament general d'impostos"

I continuen: "Per què s'han d'ajornar els impostos de manera generalitzada? Qui pugui pagar, ho ha de fer. El que no farem és anar a perseguir aquelles empreses que realment no puguin pagar per culpa del coronavirus, però n'hi ha que poden pagar, i aquestes necessitem que ho facin per sostenir el sistema". El missatge de la Moncloa és molt clar: "Qui pugui pagar, que pagui, perquè ara és important".

El missatge, però, no convenç gens les patronals, que estan posant el crit al cel.

"Milers d'empreses i autònoms han tancat els seus negocis i facturen zero. Repeteixo: facturen zero", ha explicat avui mateix el president de Foment, Josep Sánchez Llibre. "Demanem al govern de l'Estat que suspengui immediatament el pagament d'impostos: de l'IVA, de l'IRPF, de les cotitzacions socials i de l'impost de societats. La Comissió Europea ja ha autoritzat els estats a fer-ho. Si ho fem així, la recuperació serà més ràpida i efectiva".

Fins ara el govern espanyol només ha permès que les empreses ajornin fins a sis mesos l'abonament de fins a un màxim de 30.000 euros (és a dir, una mitjana de 5.000 euros al mes) en IVA, IRPF i l'impost de societats. "30.000 euros d'impostos en sis mesos és molt poc: és una mesura que només servirà per a autònoms i microempreses d'un o dos treballadors", assegura un expert en fiscalitat. A més, aquests ajornaments només estaran exempts d'interessos durant els tres primers mesos: per als següents tres mesos sí que hauran de pagar interessos. Aquestes mesures són absolutament insuficients, a parer de totes les organitzacions empresarials. 

Avui Goldman Sachs ja preveu un dèficit del 10% a Espanya, a prop del rècord històric del 2009

En el record del govern espanyol sembla que perdura la situació viscuda arran de l'última crisi, quan el PSOE també liderava l'executiu. El 2009 Espanya va registrar el dèficit més alt de la seva història (11,3% del PIB) però no per un augment significatiu de la despesa sinó per l'ensorrament espectacular dels ingressos. L'esclat de la bombolla immobiliària va provocar que l'Estat deixés de recaptar un de cada quatre euros que ingressava fins aleshores, i Espanya s'ha passat tota la dècada posterior intentant (sense èxit) reequilibrar la balança pressupostària. De fet, amb les mesures aprovades actualment, el banc Goldman Sachs vaticina que el dèficit públic d'Espanya vorejarà el 10% del PIB aquest any, una xifra perillosament propera al rècord del 2009.

Des de Madrid subratllen que la clau és com fer-ho per ajudar les empreses que realment ho necessiten. Això deixa entreveure que el govern no tanca del tot la porta a nous canvis, però de moment sembla que prefereixen esperar a veure com evoluciona la situació: "Som només al començament; s'han de prendre mesures contundents, però amb compte".

Tot plegat torna a posar en relleu la importància de donar una resposta a la crisi que sigui a escala europea, i no a escala estatal. De moment, però, els membres de la UE han decidit que cada país es busqui la vida pel seu compte.

Propostes empresarials

El problema és que, mentrestant, les empreses ja estan patint. Segons una enquesta de Pimec d'aquesta setmana, el 75% de les petites i mitjanes empreses ja tenen problemes de tresoreria. És a dir, que els falten diners a la caixa, la garantia de la seva supervivència.

Una altra patronal, Cecot, ha plantejat a l'Estat que posposi fins a finals d'any el pagament de tots els impostos i que, addicionalment, es retornin a les empreses els tributs pagats durant els últims sis mesos a canvi que les empreses els tornin a l'Estat en un termini màxim de 18 mesos.

I un altre punt en el qual coincideixen les organitzacions empresarials: que totes les administracions públiques es posin al dia en els pagaments a proveïdors. Aquesta mesura, tot i que no és fiscal, no tindria un cost addicional per a l'administració i permetria que les empreses tinguin el que més necessiten ara mateix: diners a la caixa.