Bàsquet - Copa del Rei
Misc 13/02/2020

Quan el Reial Madrid va boicotejar la Copa del Rei de bàsquet

L'any 1983 l'equip blanc no es va presentar a disputar l'anada de les semifinals al Palau Blaugrana

i
àlex Gozalbo
3 min
Manolo Flores, amb el trofeu

MàlagaLa derrota contra el Barça a la final de la Copa del Rei de bàsquet de l'any passat va deixar molt tocat Florentino Pérez. El president del Reial Madrid va filtrar als mitjans de comunicació afins que es plantejava preguntar als socis del club blanc si volien abandonar l’ACB. L'amenaça mai es va concretar i va quedar en una escenificació.

La temporada 1982-83, en canvi, el conjunt madrileny sí que es va atrevir a completar el desafiament. Els clubs membres de l'aleshores embrionària Associació de Clubs (ACB) van proposar boicotejar el Barça a la Copa del Rei perquè l'entitat culer, presidida aleshores per de Josep Lluís Núñez, no en veia clara l'afiliació. "No jugarem contra vosaltres", va deixar anar Juan Fernández, president de l'OAR Ferrol. Una reunió d'emergència va aconseguir desbloquejar la situació, però el Reial Madrid es va distanciar dels seus socis i va mantenir el desafiament. El club blanc i el Barça s'havien d'enfrontar a les semifinals de la competició. La incompareixença de l'equip madrileny, que no es va presentar a jugar el partit d'anada al Palau Blaugrana, va classificar el conjunt culer directament per a la final de Palència, on el rival va ser l'Inmobanco, precisament el filial del Madrid.

Tot i que la crònica de Mundo Deportivo recorda que el rival del Barça es va queixar "de la nefasta actuació de l'àrbitre auxiliar", que era català, la superioritat culer va ser contundent (125-93). El conjunt de Solozábal, Epi, Sibilio, De la Cruz, Flores i Ansa va completar una gran exhibició ofensiva per sumar el seu sisè títol consecutiu de la Copa del Rei.

Un filial amb cara i ulls

La Copa del Rei està plena d'històries del filial del Reial Madrid. Quatre anys abans, el 1979, l’equip blanc va patir una de les derrotes més doloroses de la seva història perquè va ser eliminat a les semifinals de la Copa del Rei pel seu vinculat, el Tempus. El 31 de març el gran favorit al títol final va ser superat per 125-99 en el partit d’anada. Fernando Romay i José Luis Llorente van ser dos dels jugadors més destacats en un enfrontament en què el Madrid va encaixar 73 punts durant una segona meitat molt ofensiva. El campió de Lliga d’aquella temporada, que comptava amb estrelles del renom de Juan Antonio Corbalán, Carmelo Cabrera i Wayne Brabender, es va endur el partit de tornada jugat a la Ciudad Deportiva per 122-98, però la diferència de punts no va ser suficient i va quedar eliminat per un equip rival on jugaven Alfonso del Corral, José Luis Indio Díaz, Juan Manuel Fermosel i Frank Sowinski, un aler nord-americà amb molta facilitat per sumar punts.

El Tempus, que era entrenat per Rafael Peiró, va acabar jugant la final contra el Barça, però l’equip blaugrana es va imposar en el partit decisiu disputat a Pamplona (130-113). L’enfrontament pel títol va tenir lloc el 12 d’abril del 1979 i va acabar amb 243 punts anotats. El tècnic del conjunt català era Eduardo Portela. Entre els seus jugadors destacaven Chicho Sibilio –que va anotar 38 punts–, Epi, Nacho Solozábal, Juan Domingo Lagarto de la Cruz, Pedro Ansa, i els ja veterans Manolo Flores, Miguel López Abril i Bob Guyette. Flores és actualment assessor tècnic del Barça Lassa i manté una estreta relació amb Svetislav Pesic, amb qui acostuma a analitzar l’actualitat tot prenent un bon cafè.

L’edició del torneig del 1979 va ser la tercera que es va disputar amb la denominació de Copa del Rei, perquè l’última Copa del Generalíssim es va jugar l’any 1976.

stats