El rei emèrit a la portada... de 'Le Monde'

BarcelonaLa família reial espanyola protagonitza avui les fotos de portada d’El Mundo, Abc i La Razón. En tots tres casos, es fa servir el dol que van fer a la Zarzuela per representar el dol institucional per totes les víctimes. Quatre flors negres –pare, mare, dues filles– palplantades en un parterre verd: la imatge ha sigut a bastament versionada, des de cartell del Sónar fins a versió del film Paràsits, amb evident mala llet. Aquest tractament ornamental de la Corona a Espanya per part de la premsa espanyola contrastava amb el fet que Le Monde, el diari de referència a França, posés també en primera pàgina un membre de la família reial, l’emèrit Joan Carles, per fer-ne una contundent crònica. La corresponsal Sandrine Morel explica que el rei pretenia passar a la història com qui va pilotar la transició d’Espanya d’una dictadura a una democràcia i com, en canvi, acabarà oferint un rèdit ben qüestionable. "Atrapat pels seus excessos", diu la periodista, després d’explicar que si Corinna, que si la fortuna oculta... "Un vell rei devorat per la passió per les dones i els diners" és el contundent diagnòstic.

El fracàs del sistema de comunicació espanyol és que la institució del cap d’estat, al final, no passa cap fiscalització seriosa en els mitjans hegemònics. Sembla que encara calgui anar a l’estranger: és quan el New York Times explica els diners que ha amassat o quan Le Monde arrossega les seves misèries en portada ("L’aura perduda de Joan Carles", diu la primera pàgina) que notem una mínima vibració als fonaments d'aquesta institució. Tota la pudor que arriba els últims anys sobre les activitats del rei emèrit ho fa malgrat la premsa de Madrid. I, precisament, aquesta tendència de mirar cap a l’altra banda és el que ha afavorit unes pràctiques que, a l’espera de la confirmació judicial, s’endevinen reprovables.