CAMINS CREUATS

Periodista i atleta d’alt nivell

Mínimes olímpiques

Val la pena valorar l'esforç dels esportistes que es classifiquen per als Jocs

Si fa unes setmanes us parlava dels rècords del món, existeix un altre punt d’inflexió, que està a l’abast de més esportistes però que igualment queda restringit a un grup privilegiat: les mínimes olímpiques. Són les marques que els esportistes han de complir en certs esports per poder participar als Jocs Olímpics. Aquestes marques les exigeix el Comitè Olímpic Internacional juntament amb cada federació per assegurar que qui accedeix a una cita tan important estigui a l’altura i que el repte i l'espectable esportius siguin, verdaderament, del més alt nivell.

Això fa que, en un any olímpic com en el que ens trobem, molts esportistes dediquin la temporada a complir aquests requisits. Per a molts d’ells és un repte gairebé inabastable o extremadament exigent, així que hi dediquen gran part de la seva carrera esportiva.

Diumenge passat, a la Marató de Sevilla, Marta Galimany es va convertir en una d’aquestes esportistes que han aconseguit el seu somni: va parar el cronòmetre gairebé 30 segons per sota de la mínima establerta per la IAF (International Athletics Federation) de 2 hores 29 minuts i 30 segons.

Fins a 1.900 atletes provinents de tots els racons del món competiran a Tòquio 2020 en les diferents disciplines atlètiques. Poden semblar moltes places, però les mínimes són molt exigents.

Els espectadors veiem els atletes, el dia D, col·locats en el punt d’inici de les seves curses, des de l’altra banda del televisor, com si els esportistes haguessin anat a parar allà com per art de màgia, però ni de bon tros és així. N’hi haurà molts d’altres que es quedaran a les portes, i això es traduirà en quatre anys més d’espera. Durant aquests quatre anys poden passar, i realment passen, moltes coses: canvis vitals, lesions, canvis de disciplina per evolució i naturalesa... En alguns casos aquestes circumstàncies poden ser definitives per no arribar-hi mai.

Deixant de banda els millors de cada disciplina, que juguen a un altre nivell i són els que lluitaran per les medalles, per a la resta és més exigent buscar una mínima que participar pròpiament als Jocs. És cert que un cop allà buscaran el millor resultat, perquè això forma part de la naturalesa de l’esportista, però per a ells haver aconseguit el bitllet per ser-hi és un premi i una recompensa a molts anys d’esforç i dedicació.

Per aquest motiu, val la pena posar en valor la fita que ha aconseguit la corredora vallesana del FC Barcelona. Té el passaport per ser a la sortida de la marató de Tòquio 2020. Ara toca seguir el camí amb un bon somriure fins a la cita somiada.