L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘A Catalunya, la investidura començarà amb la sentència’

"No començarà res semblant a un diàleg fins que no se sàpiga quina és la gravetat de la sentència i la reacció a Catalunya"

És molt probable que Pedro Sánchez acabi la setmana com a president del govern espanyol. I tot va començar divendres, a quarts de sis de la tarda, quan Pablo Iglesias va anunciar que renunciava a ser ministre: 

“Perquè no haig de ser l’excusa del PSOE perquè no hi hagi un govern de coalició d’esquerres. Ser o no ser al consell de ministres no serà un problema…” El missatge ho va desencadenar tot i, durant tot el cap de setmana, el PSOE i Podem s’han entregat a una negociació a contrarellotge del programa de govern i dels ministeris. El pacte final ens dirà qui ha jugat millor les seves cartes, perquè, és clar, ara han de fer en tres dies el que no han fet en tres mesos (les eleccions van ser el 28 d’abril), però a Podem estan contents perquè pensen que ara qui té pressa per formar govern és Sánchez (avui pronunciarà el discurs sense  tenir tancat el govern ni tenir els vots) i, a sobre, havent renunciat el seu cap de files, Iglesias, es veuen en cor d’exigir.

Total, que per primera vegada des de la Segona República Espanya sembla que tindrà un govern de coalició. Un govern de coalició d’esquerres, PSOE-Podem. Adeu al somni de Sánchez de governar des del centre amb Ciutadans de crossa (somni que ja es va començar a esvair la nit de les eleccions quan els seus li van cridar “Con Rivera, no!”)

Algunes fonts diuen aquest matí que el PSOE no cedirà mai a Podem carteres d’estat: Interior, Justícia, Defensa, Exteriors i Hisenda. I ja veurem si no deixaran firmat en algun paper que els ministres no discreparan públicament sobre Catalunya, sobretot a partir de la tardor, quan arribi la sentència. Sánchez no vol sentir a parlar de referèndum, ni d’indults. Escoltin el pa que es dona al PP: aquest és Javier Maroto parlant del que hi ha en joc en aquest investidura. Si a discuros com aquest del PP hi afegim el que farà Vox, Pedro Sánchez quedarà situat com el tipus més amic  Catalunya sense moure’s ni un mil·límetre de la seva posició. 

Amb tot, no és ben bé el xantatge emocional de la dreta nacionalista espanyola el que frenarà Sánchez (que al cap i a la fi està al capdavant d’un partit d’estat amb gent tan nacionalista com el ministre Borrell). La qüestió és el calendari: no començarà res semblant a un diàleg fins que no se sàpiga quina és la gravetat de la sentència i la reacció a Catalunya. Per això, en els discurs de Sánchez d’aquests dies oblidin-se de sentir parlar de plurinacionalitat de l’estat i pensin que més aviat tot anirà dins la més pura retòrica constitucionalista. Tot el que votin Esquerra i Junts per Catalunya en aquesta sessió serà a compte d’un futur molt incert.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. 


I que tinguem un bon dia.