Alfred Bosch: "Hem d'aconseguir que la comunitat internacional pressioni el govern espanyol perquè posin seny"

Considera que no aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2019 "complicaria" la legislatura

Alfred Bosch (Barcelona, 1961) està convençut que la comunitat internacional col·laborarà en la recerca d’una solució dialogada per al conflicte polític català. Ahir va posar rumb a l’Uruguai on, entre altres coses, farà una conferència a la seu de l’associació d’ex-presos polítics d’aquell país.

Borrell té la proa posada a l’acció exterior de la Generalitat, fins al punt de bloquejar el projecte del corredor 5G del Mediterrani.

Aquestes accions del ministre Borrell arriben a l’extrem del ridícul i del que és grotesc. Estem parlant d’establir una connexió 5G que ens faria molt competitius en l’àmbit internacional. Aquest home jo no sé si viu al Juràssic o què, però el que és obvi és que això és positiu per a Occitània i per a Catalunya i, per tant, també acabarà sent positiu per a França i per a Espanya.

Borrell els està tancant portes?

No para de complicar-nos la vida novament. Quantes vegades ha volgut tancar delegacions de la Generalitat? La sensació és que el ministre Borrell té unes pulsions molt poc positives, de fet, negatives i més aviat destructives, i que tendeix a anar en contra de qualsevol cosa que vulguis construir. Jo crec que al final el missatge és tan pobre que fa un magre favor al que seria, per entendre’ns, el patriotisme espanyol.

A qui veu més responsable que no hi hagi govern a Espanya?

A Pedro Sánchez. És el candidat natural i segurament l’únic possible, i no ha fet tot el possible per poder ser president del govern espanyol. No ha estat capaç, no ja de dialogar amb el Govern, sinó de dialogar prou amb un altre partit d’esquerres [Unides Podem] que defensa polítiques socials i que defensa també el diàleg amb Catalunya com a sortida.

Però ERC va oferir-li l’abstenció. Això no els ha posat en evidència?

Malgrat tot el que hem passat, a fora no s’entén que no esgotem totes les vies de possible diàleg amb els pocs que al Regne d’Espanya sembla que estiguin disposats algun dia a negociar. Com deia Nelson Mandela: “Que nosaltres fem allò que cal fer, que és parlar amb l’adversari”.

¿ERC i JxCat han d’afavorir l’estabilitat del govern espanyol?

Nosaltres el que els diem és: estem disposats a entendre’ns si rectifiqueu aquesta cadena d’errors, és a dir, si us adoneu que això us està perjudicant a vosaltres, està perjudicant la democràcia espanyola, el sistema legal i jurídic, la projecció exterior i la imatge d’Espanya.

No sembla que els tremoli gaire la mà. Ara vindran les sentències.

Si d’aquí unes setmanes o quan sigui hi ha unes sentències dures, això serà un error històric i garrafal per part dels poders de l’Estat. Cada pas que fan en la línia de la coerció i en la línia de la repressió els posa en una situació més complicada i els condueix més cap al racó d’un estat desacreditat, d’un estat pària.

Parlant de la sentència. ¿Van tard per fer propostes sobre com respondre-hi?

Hi ha propostes. Hi ha aportacions. Tots tenim molt clar que cal reaccionar a la sentència. Així que cal una reacció cívica al carrer, una reacció institucional, i reaccions de tota mena. Polítiques, sobretot, i legals si cal. Ara, quina forma prendrà? És el que s’està discutint. I s’està discutint si és convenient, si és bo o no és bo convocar eleccions al Parlament de Catalunya.

Sembla que el president Torra no té cap intenció de convocar-ne.

Bé, aquí cadascú fa les seves aportacions i després ens haurem de posar d’acord i ens posarem d’acord. Però aquestes aportacions hi són. O un govern de concentració nacional, o mobilitzacions massives.

¿Hong Kong és algun model per a la resposta a la sentència?

Hauríem d’aprendre de Hong Kong com s’incorpora de forma decidida el jovent en totes aquestes mobilitzacions. També com atraure de forma molt forta l’atenció de la comunitat internacional. La comunitat internacional, hi insisteixo, és clau. Jo tinc esperances que això acabi generant una pressió que convenci el govern espanyol que ha de corregir el seu rumb, que amb repressió i amb càstig no se’n sortirà.

¿Hi ha la possibilitat que algun país o organisme faci de mitjancer entre Espanya i la Generalitat?

És més que probable que hi hagi estats disposats a fer-ho, que a més tenen una llarguíssima tradició pel que fa a la mediació i pel que fa als processos de pau. No és gens descartable. El que hem d’aconseguir és un punt més: que la comunitat internacional pressioni el govern espanyol i els poders de l’Estat en general. Que pressioni perquè posin seny i perquè arreglin aquesta qüestió d’una manera raonable.

¿Veuria raonable continuar la legislatura si no hi ha pressupostos de la Generalitat?

Ens ho complicaria perquè no seria la primera pròrroga. No seria la primera. Jo confio que serem capaços de tenir pressupostos. Hi ha converses i sembla que hi ha grups interessats a parlar-ne.