Misc 17/04/2019

L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Sí, fiscal Madrigal, esclar que també és un judici a la policia’

"Esclar que també estem jutjant la policia, senyora fiscal. Com vol que no els jutgem quan ens imputen odi? Odi a nosaltres, que vam rebre els seu cops?! Els jutgem i els condemnem"

2 min

Ahir, al judici al Tribunal Suprem, la fiscal Consuelo Madrigal va queixar-se de les preguntes de les defenses. Va dir que semblava que s’estigués jutjant la policia tot i que el que estaven fent els agents era complir una ordre judicial. El moment va ser molt significatiu. Un policia es queixa que no podia entrar a un col·legi a requisar les urnes perquè una gentada l’hi impedia. Marina Roig, advocada de Jordi Cuixart, li pregunta aleshores al policia si el seu problema va ser que pretenia entrar al col·legi caminant sobre la gent.

Bé, senyora fiscal, que els policies estiguessin complint un manament judicial no els converteix en àngels seràfics. No seria tan estrany que es jutgessin policies pel que van fer aquell dia, perquè hi ha moltes maneres de fer complir una ordre judicial, per exemple amb violència desproporcionada. Recordi que, de fet, a l‘Audiència de Barcelona estan jutjant desenes de policies per si van excedir-se en l’ús de la força l’1 d’Octubre.

Sí, ja sabem que, de dret, no s’està jutjant la policia al Tribunal Suprem; però de fet, sí. Aquells dies, alguns d’aquells agents cridaven molt valents “Que nos dejen actuar!”, i avui els sentim com adolorits servidors de l’Estat, en declaracions perfectament ensinistrades. Esclar que també estem jutjant la policia, senyora fiscal. Com vol que no jutgem uns funcionaris que comparen ciutadans pacífics que volien votar amb els responsables dels avalots violents als País Basc anys enrere? Com vol que no els jutgem quan ens imputen odi? Odi a nosaltres, que vam rebre els seu cops?! Els jutgem i els condemnem.

Igualment ahir es va produir una altra escena reveladora. Perquè com que el llenguatge no és innocent, els policies i els fiscals es refereixen a nosaltres, els ciutadans, com a ‘massa’. La diferència és clara: els ciutadans tenim drets; la massa... què és la massa? El terme no pot ser més pejoratiu. Per això ahir l’advocat Benet Salellas va voler-ho remarcar, i per això el jutge Marchena es va alterar.

Sí, estan jutjant els presos per rebel·lió, sedició i malversació. Però tot judici és un mirall. I, sàpiga, senyora fiscal, que la imatge dels fiscals i els policies també està sent jutjada pels ciutadans que ara els veiem actuar.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.

stats