L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Sermó del rei i cassolada del poble'

Si algú, com jo mateix, s'havia imaginat que el rei d'Espanya dedicaria encara que fos un paràgraf dels seu discurs a renovar el seu compromís amb l'honestedat i la transparència, anava ben equivocat. Felip de Borbó no ha dedicat ni una sola paraula a la greu crisi oberta en el si de la família reial a causa de les comissions milionàries a nom del seu pare, el rei Joan Carles, que la Fiscalia suïssa està investigant i que van portar a Felip de Borbó al notari a renunciar-hi quan li corresponguin per herència. Estem parlant de 65 milions de dòlars. Doncs ni una paraula.

Aquesta nit el rei s'ha limitat a dirigir un sermó al país, una clàssica (en el sentit de poc moderna) arenga, que ha pronunciat dret per donar més dinamisme, amb un fons molt neutre per suggerir austeritat on hi ha hagut l'esperable: consol dels afligits, afecte per les famílies afectades, "muchas fuerzas y mucho ánimo", i s'ha afegit a l'onada d'amor que els sanitaris estan rebent aquests dies. I fins a tres vegades, en set minuts, ha parlat d'unitat.

El discurs del rei d'avui no ha estat gaire diferent del que aquests dies ens està dirigint Pedro Sánchez, amb aquestes frases llargues i conceptes francament previsibles.

Cap notícia en el discurs que faci referència a la crisi que està a punt de fer-li trencar amb el seu pare, que podria acabar investigat per la justícia. La notícia, doncs, ha estat el que hem sentit als carrers, el que he sentit a Barcelona i el que han sentit els redactors de l'ARA en diverses ciutats del país: una cassolada monumental. Vegin, sisplau:

Felip VI té perduda la batalla de la popularitat. Certament, Catalunya és un territori molt advers per mesurar-la, i aquí el plebiscit popular dels balcons i les cassoles l'ha perdut del tot. De la crisi de legitimitat del 3 d'Octubre, continua sense sortir-ne. Però aquesta vegada, també a Espanya, els poders fàctics que van fer de llevadores de l'abdicaci, ja cal que vagin pensant que per salvar Felip hauran de deixar caure Joan Carles. El mite de Joan Carles, el motor de la Transició.

Bona nit i fins d'aquí unes hores, a les claus del matí.