L'espionatge polític és una drecera tramposa per arribar abans al nostre vot. El polític que la practica considera la destrucció del contrari tant o més important que convèncer la societat amb un argumentari propositiu. Es comença per sacralitzar els aparells d'organització i per elevar els seus quadres dirigents a la categoria de genials estrategs militars i s'acaba considerant que la victòria electoral justifica petits mals necessaris. Els partits tradicionals s'han especialitzat en la captació de vot i han convertit l'oferta política en una mercaderia empaquetada que redueix els ciutadans a la condició de consumidors, sense gaire respecte per la seva intel·ligència. Potser la regeneració democràtica no demana res més que posar l'interès general al cor de la política.
