Si vas a París, pentina't
El Barça de Balaídos em va recordar aquella cançó dels Estopa sobre un tipus que du mala vida i que comença dient: " Son las cuatro de la tarde, amanece un nuevo día ". Com aquell ressacós que acaba de sortir del llit, fent tentines pel passadís, només els faltava la bata, les sabatilles i el pijama del Barça i un prec al públic: no cridin gaire, que tenim mal de cap. Iniesta, que ja se sap que interpreta el futbol com ningú, va saltar al camp a to amb la situació, o sigui, amb barba d'uns quants dies. És el preu que es paga per salvar els mobles a Espanya (no estirarem la metàfora), és la conseqüència de tenir la Lliga decidida encara que no guanyada, i de tenir el partit de París esperant a la cantonada, un partit en què esperem veure'ls polits, afaitats, clenxinats i, sobretot, desperts, perquè l'últim que necessitem ara és una altra remuntada.
Amb tot, sempre hi ha jugadors que aprofiten tot el que juguen, com Messi. Escriure bé de Messi no té cap mèrit, però, francament, ¿com es pot ignorar un futbolista que venia de canviar la pesseta a la mitja part, a les altituds de Bolívia, i que, en canvi, va sortir al camp del Celta esperant marcar el gol que li faltava per fer la ronda completa i que, a més, en alguns moments va fer jugar l'equip amb un ofici que semblava Xavi? Seva va ser l'obertura a Tello en el primer gol, seu va ser l'origen del segon gol i en general seves van ser les escasses ocasions en què el Barça va semblar el Barça.
I l'altre que aprofita tot el que juga és Tello. La seva capacitat perquè passin coses quan és al camp ja no pot ser casualitat. Quin golàs, amb la posició de la cama quan xuta amb l'interior i la rosca que dóna a la pilota a l'estil Henry (poca broma), quina centrada al primer toc aixecant el cap i buscant Messi perquè l'argentí marqués el segon, i quina facilitat per connectar els dos.
En canvi, ja fa dies que no es pot el dir el mateix de Cesc, que, com l'any passat, va començar excel·lentment la temporada i a mesura que ha anat avançant l'any no sempre és clar quina és la seva aportació al camp. I això no és un problema menor, perquè Cesc i Alexis van ser fitxats per marcar les diferències, però mentre que al xilè se li veu que a vegades vol i no li surt, un no sap gaire bé què és el que està intentant Cesc. Entre les moltes feines pendents que Tito Vilanova es deu haver trobat a la tornada a casa, hi ha la d'aclarir el rol d'aquest jugador que, segons els relats a posteriori, ell tant va insistir que el Barça recuperés.
A la mateixa hora que el Barça anava fent la viu-viu a Vigo, el Bayern jugava a Munic. Al bar de la penya barcelonista de Nova York van posar els alemanys en un racó, i cada cop que marcaven un gol agafaven les gerres de cervesa i brindaven adaptant allò del " canta y no llores " en un " ay, ay, ay, ay, FC Bayern München... " Nou vegades ens van cantar la cançoneta. És remarcable que un equip que l'any passat va perdre la final de la Champions a casa s'hagi desacomplexat tant que vagi disparat cap al triplet. Jo en sé d'un que deu estar pensant com s'ho farà per millorar-ho.
