La gent no és idiota

El radiofonista Carlos Herrera anomenava ahir "euroidiotes" els eurodiputats Maria Badia i Raül Romeva. A aquest va provar d'humiliar-lo en una entrevista. No se'n va sortir perquè Romeva és persona educada. Això passa cada dia. L'agressivitat a l'hora d'intervenir en el debat públic és l'entorn en què es mou bona part de l'entramat mediàtic, especialment a Madrid (concepte, no ciutat, que diu l'Iu Forn). No només en la qüestió de l'autodeterminació. En gairebé qualsevol. Aquest clima corrosiu és el fracàs del periodisme. No sóc qui per repartir carnets de bon periodista -Déu me'n guard- però em fa l'efecte que el diguem-ne tractament Herrera sembla més típic de la propaganda de guerra que del periodisme. Només genera confusió: deforma la informació, crispa tothom i provoca el rebuig sistemàtic de les propostes de l'interlocutor, a qui sovint s'acaba insultant. Tot això s'escola cap al carrer, naturalment. S'obliga la gent a pensar allò que el periodista ha determinat prèviament, sigui perquè li dóna la gana o perquè altres li han dit que ho faci. La gent no és idiota però molts cops roman indefensa mentre li escalfen el cap dient-li com ha de jutjar uns fets que ja s'ofereixen interpretats segons la prèvia deformació de qui els explica. La gent no és idiota però molts cops no pot defensar-se de qui abusa del seu prestigi o autoritat. La lògica de comunicació pública tendeix a amplificar els episodis de controvèrsia, perquè el conflicte capta l'atenció de les persones. Es discrepa sobre idees, valors i propostes. Es discuteix sobre el que és bo i el que és dolent. Entren en conflicte qüestions de principi, visions del món. Tot això va bé. Ara, humiliar o perjudicar algú que no pensa com tu és una baixesa i retrata la vulgaritat de qui ho fa, per més bé que se'n surti. Perquè, efectivament, la gent no som idiotes.