No té pressa per marxar. Després de la conversa en un bar vintage del Born que remet a un dinner americà passat pel filtre català, ens quedem aturats a la cantonada: 15 minuts més de postentrevista. Parla a raig. Sense pressa ni pausa. Ha estat una hora d’entrevista centrada en l’humor. O en el posthumor. O en l’humor d’avantguarda. No hem rigut ni hem demanat res. No hi ha hagut imprevisibles, tot segons la llei de la normalitat. El rellotge immens i violent de la paret marca les 6 de la tarda. En punt. Canvia el torn de cambrers i ens aixequem per marxar. Com que no hem begut res, no paguem. Saludem amablement i desapareixem.
17.46 = IDEA 3. El Miguel pot treballar molt sense fer res i pot estar no fent res i treballant molt: Això meu és una carrera contra l’esforç. S’ha fet famós amb els ultraxous: espectacles que són com monòlegs però sense acudits, sense moments quotidians, sense recursos fàcils. És fàcil i complicat a la vegada. Sintetitzant: no és un còmic, ni tot el contrari tampoc. Concretem: Es diu de tu que ets l’avantguarda de l’humorista més modern. Per què? Perquè representa que faig riure, però no faig riure; i han etiquetat això com el nou humor. Pausa breu, fugaç, gairebé inexistent. Reflexió endins mentre ell segueix. ¿L’humor més avançat passa per no fer riure? ¿La gent que va als seus espectacles no riu? ¿I ell? I de cop, totes els dubtes resolts: Jo no penso en com fer riure sense fer riure. / La gent que ve riu, sí. / Els meus lapsus i errors em fan riure. / Jo intento passar-m’ho bé, també.
17.23 = IDEA 2. Seguim enrere en una entrevista seriosa. Va començar actuant en museus, galeries i agències de publicitat. ¿Artista, humorista? Pregunto: ¿Això teu és art? Jo vaig estudiar belles arts i em va bé treballar dins d’aquests paràmetres perquè em permet fer el que vulgui: amb total llibertat. ¿Et molesta l’etiqueta d’humorista? No; em van bé les dues coses. Això sí: oficialment, als autònoms hi surto com a humorista/caricato ; al final, jo estic més a prop de l’escultor que de l’humor. Quin és el teu segell? Fer xocar material críptic, molt privat i íntim i generar un llenguatge propi davant una audiència. Es tracta d’una juxtaposició d’idees, expulsades en brut, sense maquillar-les, una darrere l’altra, generant una espècie de catarasi. Boom! Boom! Boom! El Miguel fa anys que circula; arrossega una legió de fans i tones d’idees. Què ha canviat des que va començar? Que ara sóc molt conscient que em guanyo la vida així. I que la gent que em ve a veure ja sap què ve a veure: ja no hi ha desconcert ni maldat.
17.08 = IDEA 1. No és violent, però té mala bava i li agradaria haver inventat la porra. O, simplement, un pal. Parla millor que escolta. És més honest que diplomàtic, més tímid que seriós, i més perfeccionista que rigorós. De fet té un punt d’obsessiu. Llegeix, pensa, escriu i dibuixa. Aquest és el seu dia dia. I ho fa entre casa i els bars: quan es cansa, canvia d’escenari. ¿T’imaginaves que viuries d’això? No tenia cap sentit pensar-ho: hi ha hagut una confluència de coses i de sort. ¿Entens la gent que no t’entén? Perfectament. I no em sembla gens estrany: ells veuen un home allàcridant però no entenen quina és la meva motivació ni quina ha de ser la seva en veure-ho. ¿Falta de connexió? Total: l’únic que veuen és que estic intentant ser graciós i no ho aconsegueixo. Què passa llavors? Res: és una intenció que s’ha vist fracassada i que simplement no funciona. També n’hi ha que diuen que ets un barrut; ho saps? Ho sé: n’hi ha que pensen que m’hauria de fer vergonya la posició que se m’ha donat, que estic sobrevalorat i que no m’ho mereixo.
