Afora podria ploure. Podria nevar. Fins i tot podria ploure, nevar i pedregar a la vegada. Llamps i trons en totes direccions. Un temporal com si fos l’últim dia. En el món virtual, tot és possible. Acabem una entrevista digital amb un qüestionari fulminant. Equilibri perfecte de veritat, contundència i humor. Sense excuses ni pilotes fora. El Roc s’obre en canal sense por ni mitges veritats. ¿Una mania? Mossegar-me el bigoti quan el porto molt llarg. ¿Què no s’imagina la gent de tu? Que esquivo pedres, salto muntanyes i m’omplo de fang amb la moto de trial els caps de setmana. ¿La teva pitjor virtut? Ser massa perfeccionista. Molts cops no em permet avançar. ¿El teu millor defecte? Ser massa ordenat. ¿Un somni? No tenir malsons. ¿Un malson? No tenir somnis. ¿Un vici? Els macarrons de la meva àvia. ¿Parles sol? (No): Més aviat rapejo. Doncs explica’m en vers i ritme: Què té la postfotografia d’art? Que· ser·veix·per·a·pren·dre· i·per ex·pres·sar·se. ¿I què dius a la gent que la critica? Que·in·ten·tin·trans·for·mar·la·se·va·por· en·cu·rio·si·tat.
11.55 = BIT III. El Roc rapeja però és pura racionalitat. Se sobreexplica (sovint). I entrega les idees ben mastegades (sempre). Des que el 2008 es va colar en el món digital, documenta a cop de fotografia tot el que fan els ciberaborígens. ¿Quan vas entrar en aquesta realitat paral·lela? El 31 de desembre del 2008; vaig entrar a Playstation Home i vaig descobrir com centenars de persones hi celebraven el Cap d’Any reproduint conductes socials pròpies del món físic: va ser llavors que vaig decidir documentar-ho tot. Entrevisto i fotografio els habitants del món digital. ¿El món virtual és tan real com el món físic? Al món físic no puc volar, ni ser un àlien, ni viure aventures màgiques en una ciutat on les cases siguin de xocolata. La virtualitat ens permet dissenyar a consciència un entorn per existir, només limitats pels coneixements tècnics i la imaginació dels primers déus que realment existeixen: els programadors.
11.37= BIT II. Seguim enrere en una conversa on tot és possible. Bits, codis binaris, algoritmes, tot un món per crear. El món que TU vulguis. ¿Quines relacions són més intenses: les virtuals o les físiques? Si ens fixem en la parla o l’escriptura, les relacions són igual d’intenses. ¿I si utilitzem el sexe? És evident que a la virtualitat encara li falta. ¿L’aparença condiciona les relacions? Molt. Però no sempre de manera positiva. Relacionar-nos sense el nostre cos físic pel mig pot eliminar molts prejudicis predefinits. ¿T’has enamorat mai virtualment? No del tot. ¿A mitges? Crec que sí: vaig conèixer una noia al món físic i me’n vaig enamorar parlant i enviant-nos imatges des de la distància. Els nostres dos cervells es van conèixer virtualment, i després va transcendir. ¿Quin món fa més por? No acostumo a passar por durant el meu dia a dia, però hi ha entorns digitals dissenyats per provocar-ne. Per tant, és més fàcil despertar emocions virtualment, sí.
11.03= BIT I. Arribem al principi de l’entrevista: tot per inventar, tot per crear. ¿On es diuen més mentides? A tots dos mons es pot mentir per un igual, tot i que la virtualitat et permet reinventar-te amb més facilitat: construir-te de la manera més desitjada. ¿Per exemple? Un noi discapacitat pot ser un temut guerrer, respectat per la comunitat on viu. Potser pensem que són mentides i en el fons es tracta d’actes de sinceritat. Fem una pausa (virtual) i començo investigant la singularitat del Roc i el seu enorme projecte. Ets l’únic fotoperiodista digital? No conec a ningú que utilitzi aquesta eina amb una visió més antropològica amb la finalitat d’explicar als forans què succeeix allà dins. Tot clar. I del més concret a la pura abstracció. Cap on va tot això? Si no comencem a llançar bolets nuclears: cap a l’Infinit.
