El Sahel aguanta la respiració

El febrer passat s'esperava a tot el Sahel una catàstrofe humana d'una magnitud apocalíptica: 13 milions de persones estaven amenaçades per una gran sequera que havia deixat la terra erma, escrostonada, sense un bri d'herba. Amb els cellers esgotats, els animals havien començat a morir i la població estava afamada, exhaurida, desnodrida. Com ens va explicar l'agricultor maurità Moussa Dja, a qui vam trobar després de Nadal al costat del riu Senegal, "primer es mor la terra, després els animals; dels animals, primer els toca a les vaques, després a les ovelles i a les cabres, i quan finalment moren els camells, aleshores és que han mort molts homes, i dels homes, els primers a morir són la canalla, els ancians..."

Durant l'última dècada ja hi ha hagut tres crisis alimentàries a gran escala en tota la regió, i quan l'hivern passat es va veure que es podria repetir si no s'hi feia res, les principals organitzacions humanitàries internacionals es van mobilitzar per ajudar la població i enfortir les mesures preventives. En aquells moments -a més del record del terrible any 2008- hi havia la memòria encara fresca, recent, del lamentable precedent del 2011 a Somàlia, on milers de persones van morir per culpa d'una fam devastadora i la comunitat internacional i els periodistes només hi van arribar a temps de notificar la magnitud de la tragèdia. No s'hi va fer cap intervenció preventiva i totes les alertes sobre el patiment de la població civil van quedar com una nota a peu de pàgina de la guerra contra el terrorisme, que és gairebé l'únic tema que acostuma a ocupar i preocupar els titulars d'aquella regió deixada de la mà de Déu.

La resistència del territori

Aquest any -toquem fusta- sembla que el Sahel està resistint i les abundants pluges del més de juny, juliol i agost han fet que les principals associacions d'agricultors de l'Àfrica Occidental (ROPPA) pronostiquin per als pròxims mesos unes collites abundoses, malgrat que seran irregulars en tota la regió saheliana -molt més minses al Senegal, al Txad i al Níger- i que també aquests tres països, juntament amb Nigèria, han patit unes greus inundacions que han malmès els cultius.

Malgrat que les coses es presenten una mica millor -"Quan visites aquests dies les comunitats [explica Irina Fuhrmann, d'Intermón Oxfam, des de Burkina Faso], la gent transmet alegria, veuen com ha crescut l'herba i, acostumats com estan a viure el present, han recuperat l'ànim que havien perdut"-, malgrat això, dèiem, la mateixa ROPPA, les organitzacions que vetllen per la seguretat alimentària i les agències de les Nacions Unides adverteixen de la fragilitat d'una regió que, a més a més de les amenaces de la naturalesa i d'una situació estructural no resolta, viu una gran inestabilitat política i que és especialment fràgil als moviments dels mercats financers, al preu del petroli i dels aliments.

"Aquest any es preveuen unes collites per sobre de la mitjana, però no totes les regions tenen el mateix pronòstic i sabem que al Sahel, fins i tot durant un bon any, el 20% de la població passa gana i 230.000 criatures moren per causes relacionades amb la fam", adverteix Intermón Oxfam.

Un milió de nens amb desnutrició greu estan rebent i rebran ajuda aquest any a tot el Sahel, segons informa Metges Sense Fronteres. És la xifra més elevada de la història en un programa dirigit a la població infantil que va començar sent preventiu i que ara s'ha convertit en una emergència en regions del nord de Mali, Nigèria, el Txad i el Níger per culpa de factors associats a la inestabilitat política, la pujada del preu dels aliments i els brots de xarampió i còlera en alguns països, a més a més de la malària, que ja és endèmica".

El camí a recórrer

Pel que fa a la inestabilitat política -la situació creada a Mali després de la partició del país en una guerra que van començar els tuaregs i que ha derivat en guerra santa liderada per una aliança de grups salafistes-, és "cada dia més alarmant", alerta el Comitè Internacional de la Creu Roja. No només els més de cent mil refugiats que han fugit del país necessiten ajuda diària, sinó que també es necessita assistència alimentària al territori que està en mans dels secessionistes, incloent-hi les grans ciutats com Tombouctou.

Encara que en aquests moments no es pot fer un balanç complet de com ha funcionat la prevenció que s'ha fet aquest any per lluitar contra una fam anunciada, ja que encara s'ha de veure com aniran finalment les collites -per complicar-ho una mica més aquests dies hi ha la por d'una plaga de llagostes-, sí que es pot observar l'ajuda dirigida al teixit social, a les famílies, les cooperatives, els mercats. El tractament preventiu de la salut dels nens i dels més fràgils. I que el fet d'haver estat amatents i d'haver primat la prevenció s'ha demostrat que és una opció molt més útil i eficaç que la de l'ajuda directa a l'últim moment. Una ajuda que sovint acostuma a destrossar el fràgil teixit social i que condemna les poblacions afectades a una dependència i una pobresa cròniques.

Aquesta és, doncs, una bona lliçó per al futur: ajudar a enfortir les societats en elles mateixes és la millor manera d'ajudar-les. Després, esclar, hi ha tots els factors externs que tant sacsegen aquestes regions empobrides. Els mercats, l'especulació dels aliments, la guerra i la manera com el nou món global organitza els nous combats després dels imperis, el colonialisme i l'eterna pugna entre el bé públic i el pillatge a la casa pròpia o a la d'altri.