Parlaments feministes

El Parlament de Catalunya, juntament amb els d’Escòcia, Gal·les, Còrsega i Flandes, ha liderat l’articulació d’una xarxa de Parlaments feministes que aposten fermament per la incorporació transversal de la perspectiva de gènere en tots els seus processos i pràctiques. Perquè massa sovint les grans proclames no han comportat un avenç real en la igualtat, la declaració conjunta rubricada aquesta setmana ens compromet a erradicar el patriarcat de les nostres institucions amb accions tangibles.

El Parlament de Catalunya fa anys que ha passat de les paraules als fets. Aquesta ha estat una clara voluntat de les nostres presidències en les dues darreres legislatures: ras i curt, fer del Parlament un espai lliure de masclisme i un referent per al canvi social. En tant que representem la veu de la ciutadania, els Parlaments hem de liderar la transformació de la igualtat formal en una igualtat efectiva. I per acabar amb els biaixos de gènere cal, sobretot, voluntat política.

Durant l’onzena legislatura, i recollint una iniciativa de l’anterior mandat, es va impulsar el cicle La igualtat efectiva entre dones i homes, un repte de país, per fiscalitzar des de tots els àmbits l’aplicació i el desplegament de la llei d’igualtat aprovada l’any 2015. A més d’analitzar les polítiques d’igualtat de gènere, la iniciativa va permetre obrir les portes de la institució a les entitats feministes.

Aquesta sinergia amb la societat civil s’ha aprofundit en l’actual legislatura amb la celebració del Parlament de les Dones, una iniciativa organitzada conjuntament amb el Consell Nacional de les Dones de Catalunya i que ha obtingut el reconeixement de bona pràctica per l’Institut Europeu per la Igualtat de Gènere (EIGE). La declaració aprovada en aquesta sessió històrica va ser la llavor que ha permès celebrar el primer debat monogràfic en quaranta anys d’activitat legislativa sobre com garantir els drets de les dones.

També trobem un fil conductor entre el protocol de dol aprovat recentment pel Parlament davant els feminicidis que se segueixen produint al país i la declaració de condemna que ja es feia en l’anterior legislatura a l’inici de cada ple.

Però som conscients que el Parlament de Catalunya no s’escapa de les inèrcies patriarcals que encara perviuen en la nostra societat. Malgrat que s’ha avançat molt des de la restitució del Parlament el 1980, de 8 diputades als 59 escons ocupats per dones en l’actualitat, en els llocs de presa de decisions s’hi segueix observant una sobrerepresentació masculina notable.

Ho vam poder comprovar el 17 de gener de 2018 quan, amb la constitució de l’actual legislatura, es va passar d’una mesa amb tres diputades, presidenta inclosa, a una fotografia que no s’hauria de repetir: tan sols una diputada entre els set membres, exactament la mateixa proporció de dones observada en la sessió constitutiva del Parlament restablert.

Aquest retrocés va ser el punt d’inflexió que va evidenciar la necessitat de dotar el Parlament d’un pla d’igualtat intern, amb incidència sobre tothom qui treballa a la cambra. Gràcies a la tasca ingent del Grup de Treball en Equitat de Gènere, format per diputades de totes les formacions polítiques, personal de la cambra i consultores externes expertes en gènere, la mesa ha aprovat un dels plans més avançats del parlamentarisme europeu.

Entre les més de vuitanta accions a implementar en els propers quatre anys, s’hi inclou el desenvolupament de la capacitat institucional d’integrar la perspectiva de gènere en el treball legislatiu i en tots els procediments que duu a terme l’estructura parlamentària. Així mateix, perquè tan important és que les dones accedeixin a la institució com que puguin desenvolupar el seu mandat i funcions sense cap mena de discriminació ni d’assetjament, properament la cambra aprovarà un protocol per a l’abordatge de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques fonamentat en la diligència deguda i la no revictimització.

La discriminació que pateix el 51% de la població de Catalunya només es pot definir com un greu dèficit democràtic. Per aquest motiu, el Parlament té la responsabilitat de ser un referent en la lluita per la igualtat efectiva de dones i homes. I, com que som una societat diversa, amb diferents orígens, color de pell, diversitat funcional, orientacions sexuals o identitats de gènere, cal seguir treballant, especialment els partits polítics, perquè els 135 escons reflecteixin millor el conjunt de la població. En definitiva, el Parlament ha d’esdevenir exemple d’allò a què aspirem com a país, posant la vida, la igualtat, la diversitat i el benestar de les persones al centre, tant de l’agenda política com de la seva pròpia activitat quotidiana.