La competència fiscal entre Barcelona i Madrid es discuteix a Edimburg

Els impostos condicionen el comportament dels contribuents. Quantificar les respostes no és gens fàcil, però ignorar-les és irresponsable

Entre retrats del rei socarrimats i excursions a Madrid, la CUP ha donat llum verda al debat dels pressupostos de la Generalitat per al 2017. Ja ha avisat, però, que seguirà reclamant augments dels tipus de l’IRPF per a les rendes superiors als 60.000 euros. Els propers mesos seguirem sentint veus, i no només les de la CUP, que reclamaran apujar els impostos dels rics, i discussions sobre si els rics són els qui declaren 60.000 euros o bé els qui en declaren 90.000 o 120.000.

En el context present de desigualtat alarmant, el disseny dels impostos, i especialment com i amb quin tipus cal gravar les rendes més altes, és un debat polític indefugible. Però quan algú proposa canvis la responsabilitat demana que procuri quantificar-ne les conseqüències. Els tipus d’IRPF vigents avui a Catalunya són herència de la reforma del govern Montilla, que el 2010 va imposar increments importants a l’IRPF. Tot sembla indicar que la reforma Montilla, combinada amb el fet que a Madrid no hi ha impostos al patrimoni, les successions ni les donacions, va provocar una fuga important de grans contribuents. La Comunitat de Madrid fa polítiques molt actives de competència fiscal; ens convindria disposar d’estudis independents sobre l’impacte que tenen en la recaptació a Catalunya.

L’impacte dels canvis en els impostos sobre els ingressos públics és sempre molt incert, perquè no podem avaluar les previsions de recaptació mecànicament

A Escòcia el debat sobre els pressupostos també és força animat. El govern del Partit Nacional Escocès que presideix Nicola Sturgeon no té majoria al Parlament. I aquest any Escòcia estrena la competència exclusiva en l’impost sobre la renda personal (el seu IRPF). Mentre la discussió sobre l’oportunitat d’apujar els impostos dels rics ressona al Parc de la Ciutadella, dins del magnífic edifici de l’arquitecte català Enric Miralles, els parlamentaris d’Escòcia també debaten si cal rebaixar, augmentar o mantenir els tipus de l’impost sobre la renda. El debat no és si els que guanyen 60.000 lliures són rics o no. Les preguntes són: ¿si els impostos d’Edimburg són més baixos que a Londres, pujaran o baixaran els ingressos del govern d’Escòcia?, ¿i si són més alts?

L’impacte dels canvis en els impostos sobre els ingressos públics és sempre molt incert, perquè no podem avaluar les previsions de recaptació mecànicament. Per exemple, calcular que un augment de l’impost del 5% genera un augment del 5% de la recaptació és un error perquè estaríem ignorant la reacció dels contribuents. Per minimitzar la seva càrrega fiscal, els contribuents canvien el seu comportament: decideixen treballar més o menys, emigren on els impostos siguin mes baixos o desenvolupen noves estratègies per evadir impostos. Quantificar aquestes respostes conductuals no és gens fàcil, però ignorar-les és irresponsable.

Al Parlament d’Escòcia, per preparar la discussió, els diputats demanen dades, evidències i càlculs als experts independents. Les propostes d’uns i altres es basen en arguments sobre les respostes conductuals. Uns pensen que fins i tot els contribuents més rics tenen poca mobilitat i no reaccionaran als canvis de l’impost sobre la renda. Per tant, uns impostos més elevats per a les rendes més altes generarien recursos addicionals per invertir en salut o educació. Els altres argumenten que si els impostos baixessin els contribuents treballarien més, es crearien més empreses, i tot plegat generaria més ingressos públics. Qui té raó? Cal mesurar-ho empíricament. Per això els parlamentaris escocesos pregunten als experts sobre els resultats de la recerca, i volen saber què ha passat en altres països on hi ha diferències entre els impostos de diferents territoris dins d’un mateix estat.

Fa pocs dies vaig assistir com a testimoni expert a un debat del comitè de finances del Parlament escocès. I saben de què vam parlar? De la competència fiscal que Madrid li fa a Barcelona. Informats que els impostos a Madrid són força més baixos que a Barcelona, els diputats escocesos volen conèixer les dades i pregunten quina va ser la reacció dels contribuents a la reforma fiscal del govern Montilla. Volen aprendre de la nostra experiència.

Quines han estat les conseqüències de la reforma Montilla? ¿Algú ha pensat que convindria mesurar-les? Què passaria si els diferencials impositius entre Barcelona i Madrid augmentessin encara una mica més? Abans d’aventurar propostes, ¿no valdria la pena arreplegar dades, i intentar fer alguns càlculs? És un exercici difícil, però factible. El que és xocant és que desvetlli més interès al Parlament d’Escòcia que al de Catalunya.