EL SECRET DE ...

Pep Prieto

El secret del periodista i novel·lista gironí Pep Prieto podria ser descobrir que treballa al departament de premsa del PSC. El mateix Prieto m'assegura que molts dels lectors de la seva columna al Diari de Girona o dels seus coneguts gironins desconeixen aquesta feina. Ve a ser com allò del periodista que diu a casa que treballa en un bordell. Jo encara tinc molt de respecte pel periodisme i pels partits polítics. Per tant, us faré cinc cèntims de dos secrets literaris de Pep Prieto.

Me'ls explica en l'últim acte de campanya de Pere Navarro, la festa de la Joventut Socialista de Catalunya a Razzmatazz. Amb una música infernal, de discoteca d'adolescents, comença recordant la primera de les tres novel·les -"Cada una retrata un moment vital meu"-, La disfressa de l'indigent (CCG Edicions, 2005). Hi descriu una roda de reconeixement en una comissaria que acaba malament: els llums s'apaguen i el delinqüent identifica la delatora a l'altra banda del vidre. La realitat s'hi assembla molt: un dia, pel carrer, la policia va aturar Prieto i el va comminar a participar en una roda de reconeixement per un atracament en una floristeria. Els llums es van apagar i Prieto va veure la cara de la dona que denunciava. La policia va canviar les persones de la roda.

Al segon llibre, Mala premsa (Groundwood Books, 2007), hi apareix un accident periodístic patit per ell. Quan era redactor al Diari de Girona , va haver de cobrir la notícia de la mort d'un rodamón al centre de la ciutat. Tot apuntava que havia estat la mort natural d'un home alcohòlic que viu al carrer, però un cap de secció del diari insistia en l'opció de l'homicidi. Prieto va dir que no i va titular la notícia defensant la hipòtesi de la mort natural. L'endemà, l'article va ser publicat amb el títol d'"Assassinat". Va rebre un munt de queixes, un dia sencer de visites i trucades de familiars i d'altres veïns que l'acusaven d'irresponsable. "Fins i tot em van acusar d'haver-lo matat", diu. Així s'entén allò de voler ser pianista en un bordell. Fins i tot és preferible treballar per a un partit polític. Tot millor que ser periodista.