Feijóo renuncia a presidir el PP i l’aboca a la guerra de famílies

MadridEl PP ho tindrà molt difícil per bastir una candidatura única al congrés nacional que s’ha de celebrar el mes que ve a Madrid i que ha d’ungir el successor de Mariano Rajoy al capdavant de la formació conservadora. Hores després de l’obertura del termini per presentar candidatures, ahir al matí, hi havia sobre la taula fins a quatre aspirants a la presidència del partit. I la persona que tenia més números per cosir les ferides entre les famílies enfrontades i alçar-se en candidat únic, el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, va anunciar que renunciava a presentar-se per no trair el seu “compromís” amb els gallecs, que el van triar fa menys de dos anys president per majoria absoluta. Renunciava així el favorit a totes les travesses.

Hores abans d’aquest anunci, que Feijóo va fer des de Santiago de Compostel·la després de reunir la junta directiva regional popular per comunicar-los-hi, havien fet el pas endavant dos tapats en la cursa: el vicesecretari de comunicació, Pablo Casado, i l’exministre d’Exteriors José Manuel García Margallo. Aquest últim havia anunciat que ho deixaria estar justament si Feijóo es decidia a presentar-se, però va deixar clar que si no tiraria endavant amb totes les conseqüències. Té un objectiu clar i indissimulat: frenar l’exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría. Ni ella ni la seva rival interna, María Dolores de Cospedal, han anunciat de moment quins són els seus plans de cara al futur congrés, al qual aspiren arribar amb possibilitats de presidir el partit dos homes més: el diputat José Ramón García Hernández i l’expresident de Noves Generacions José Luis Bayo.

Tot apunta, doncs, que el partit arribarà per primer cop amb més d’un candidat viu al congrés nacional. Amb tot, la fórmula d’elecció del líder té un filtre que elimina els candidats amb menys d’un 10% dels vots de la militància i alça com a candidat únic qui superi el 50% dels avals. Si Santamaría i Cospedal fan el pas, s’obriran en canal dues famílies enfrontades de la formació. La primera fa setmanes que busca sigil·losament l’aval dels barons, mentre que la segona, amb el control fins ara de l’estructura de poder orgànic, manté la incògnita. La possibilitat que sorgeixi un altre candidat de consens encara és viva i, tot i que han perdut força, noms com el de la presidenta del Congrés, Ana Pastor, o el de l’exministre de Foment Íñigo de la Serna no han quedat del tot descartats.

Casado fa el pas per sorpresa

Casado va anunciar ahir que es presentaria per representar l’“Espanya dels balcons”, és a dir, la que va treure la bandera espanyola als volts de l’1 d’octubre. De fet, Casado representa una ànima del PP especialment conservadora i nacionalista que guanya punts entre els que consideren que Rajoy i Santamaría van ser massa tous amb l’independentisme català i van deixar que Ciutadans els robés la bandera espanyola. Casado va afirmar que el seu eix d’acció serà la defensa de la unitat d’Espanya, de la família tradicional i dels valors de “llibertat personal i econòmica”. Aquest discurs entronca amb els partidaris de l’ala més dura del PP, que en un altre temps havien representat Esperanza Aguirre i José María Aznar, amb qui Casado no ha trencat mai del tot i de qui fins i tot ahir va reivindicar el llegat.

Feijóo, per la seva banda, va justificar el seu no a intentar presidir el PP amb l’argument que encara té un “compromís” amb els gallecs, en al·lusió a la tercera majoria absoluta obtinguda a Galícia fa tot just dos anys. Precisament les seves bones dades electorals eren el principal aval d’un candidat vist amb bons ulls per una gran part dels quadres populars, temorosos que una guerra interna en un moment de màxima debilitat per l’ascens de Ciutadans i la presa del govern del PSOE pugui suposar la sentència per al partit amb més afiliats d’Espanya.

J.M. García Margallo

L’anti-Santamaría que vol un debat d’idees

José Manuel García Margallo s’ha destacat en els últims mesos per ser el vers lliure del PP. L’exministre d’Exteriors ha sigut una de les veus internes més crítiques amb el govern de Rajoy en un partit en què penalitza la dissidència. Enfrontat històricament amb Soraya Sáenz de Santamaría, considera que la formació ha de prioritzar el Procés i la lluita contra la corrupció.

José Luis Bayo

El candidat “sense motxilles” ni números

L’expresident de Noves Generacions José Luis Bayo, valencià, va presentar ahir 350 avals per presidir el PP amb la bandera de la “regeneració” i “sense motxilles”. Els escassos suports en aquesta primera fase fan pensar que quedarà descavalcat de la cursa, a la qual es presenta com a “candidat de la militància”, en una altra manera de dir que no té suports orgànics de pes.

Pablo Casado

L’aspirant a regenerar sense renegar d’Aznar

Tot i la seva joventut (té 37 anys), Pablo Casado porta una vida vinculat al PP, amb càrrecs de responsabilitat des de la seva etapa a Noves Generacions. El polític d’Àvila, que va arrasar a les últimes generals a la seva demarcació, on va ser cap de llista, té el suport orgànic d’alguns vicesecretaris i parteix amb possibilitats. Representa un PP més escorat a la dreta que el que encarnava Mariano Rajoy i, de fet, tot i que es presenta com a candidat de regeneració, està vinculat al passat a través de José María Aznar i Esperanza Aguirre, amb qui ha treballat i de qui no ha renegat mai, tot i la impopularitat dels dos exdirigents entre els quadres populars.

J.R. García Hernández

El candidat que vol primàries

Un altre dels que parteixen, a priori, amb poques possibilitats és el diputat José Ramón García Hernández, el primer que va presentar la candidatura, durant el cap de setmana. Portaveu de relacions internacionals del partit, es presenta amb un discurs que abandera les primàries i més participació dels afiliats. També aposta per la limitació de mandats i l’obertura a la societat civil.