Apuntar als Mossos per tapar el propi fracàs
BarcelonaCal agrair a l'exsecretari d'estat de Seguretat, José Antonio Nieto, que hagi sigut el primer membre del govern de Mariano Rajoy que ofereix una versió –discutible però almenys una versió– sobre l'actuació policial durant la jornada de l'1-O. Davant dels silencis de Rajoy i Santamaría, i els titubejos de Juan Ignacio Zoido, la declaració de Nieto va servir per apuntalar les tesis de l'acusació, cosa que es va poder comprovar en el rostre dels fiscals, que per fi van tenir un testimoni útil a les seves pretensions.
Ara bé, el relat que va fer Nieto es basa en un argument molt discutible: que els Mossos van permetre la celebració de l'1-O amb la seva passivitat. La raó és molt senzilla: era materialment impossible, amb els efectius disponibles, tancar els més de 2.000 col·legis electorals. Per tant, ni que els Mossos haguessin fet servir la mateixa violència que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil difícilment s'hauria pogut evitar la votació un cop s'havia posat en marxa el cens universal.
El mateix Nieto reconeixia, en una entrevista publicada l'octubre passat, que per impedir de forma efectiva el referèndum haurien sigut necessaris 90.000 efectius, una xifra completament impossible, ja que s'hauria hagut de buidar Espanya de policia. No és cert, doncs, que amb la participació de tot el cos dels Mossos d'Esquadra, en el cas que això hagués sigut possible, s'hauria pogut evitar l'1-O. Per tant, no hi ha més remei que pensar que Nieto i la seva cúpula policial intenten desviar l'atenció cap als Mossos per evitar la seva pròpia responsabilitat en el fracàs de l'operatiu de l'1-O, que no només no va assolir el seu objectiu sinó que va comportar la crisi reputacional més greu patida per l'estat espanyol des de la recuperació de la democràcia.
Pel que fa a l'actuació de la policia, Nieto va defensar que la violència que es va fer servir va ser "proporcional", i fins i tot va negar, amb arguments tècnics, que s'haguessin produït càrregues policials. En aquest sentit és una llàstima que el tribunal hagi denegat el testimoni d'experts internacionals en matèria d'ordre públic per determinar si l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil va ser realment "proporcional". Va ser el mateix Nieto, però, el que va explicar que, en alguns llocs, la policia va descartar intervenir per no provocar danys personals. La pregunta llavors és: per què no es va aplicar aquest criteri en tots els col·legis electorals?, amb quin argument es pot criticar els Mossos per haver aplicat un criteri més restrictiu que el dels cossos de seguretat de l'Estat?
El cas és que la violència policial va ser vista per tot el món i va comportar una condemna explícita de la Comissió Europea, que va fer un declaració oficial en el sentit que la violència no era acceptable per resoldre cap conflicte polític. I els Mossos, amb la seva acció basada en la mediació, i sota el comandament de Josep Lluís Trapero, van aconseguir tancar més col·legis electorals que els cossos estatals amb la seva violència. Acusar-los ara per tapar el propi fracàs és un exemple de manual de deslleialtat institucional.
