Convertir les paraules en fets
BarcelonaEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha obert la porta a rebaixar la pena pel delicte de sedició i ha provocat la reacció irada de l'oposició de dretes, que l'acusa d'estar tramant un indult encobert per als presos polítics catalans. Recordem que una modificació del Codi Penal seria d'aplicació immediata a tots els presos i podria accelerar la seva posada en llibertat. És cert que per complir el compromís de "desjudicialitzar" el conflicte i retornar-lo a la política caldran mesures arriscades i aquesta podria ser una via, tot i que no la ideal, que seria l'amnistia. En tot cas és bo que, per primera vegada en dos anys, es posin sobre la taula idees que de veritat ajudin a encarrilar el conflicte gestionat per una judicatura alineada ideològicament amb la dreta més rància.
El també important, però, és que la ciutadania comenci a percebre que alguna cosa s'està movent i que la promesa de diàleg no són només paraules i fotografies sinó alguna cosa més. En aquest sentit també és un pas en la bona direcció el doble acord que facilitarà l'aprovació dels pressupostos a la Generalitat i a l'Ajuntament de Barcelona, dues institucions que en els últims anys han patit els efectes del bloqueig polític. En el cas de la Generalitat, el pacte entre JxCat, ERC i els comuns permetrà augmentar la inversió i dotar de més recursos els serveis socials. I en el cas de l'Ajuntament, un pacte encara més extens, ja que inclou el PSC, permetrà afrontar amb més garanties reptes com el de l'habitatge o la lluita contra la contaminació.
És significatiu, també, que aquests espais de col·laboració només excloguin el PP i Cs, dos partits que se situen fora del consens catalanista i que continuen instal·lats en el paradigma de la confrontació i la divisió de la societat en dos blocs: la catalana i l'espanyola. Si fos per ells, no hi hauria cap diàleg i, per tant, cap solució possible. Si algú viu del conflicte, són ells.
Sánchez hauria de ser conscient d'aquest fet i ser valent a l'hora d'encarar el diàleg amb el govern català. La primera prova de foc serà la reunió amb el president Quim Torra la primera setmana de febrer a Barcelona. Tots dos haurien de ser capaços de llançar un missatge a la societat en el sentit que la taula de negociació pot ser útil. Per a això hauria de ser possible abordar en paral·lel qüestions peremptòries, com els efectes de la repressió, al costat de temes de fons i més a llarg termini. Si és així, els partits independentistes s'haurien d'obrir a negociar els pressupostos de l'Estat a canvi, això sí, de contrapartides clares per a Catalunya que ajudin a compensar el maltractament fiscal que pateix.
El govern Sánchez-Iglesias ha de plantejar-se que si vol durar quatre anys haurà de comptar amb l'independentisme català i proposar canvis profunds a les estructures de l'Estat, començant pel poder judicial, que ja li ha declarat la guerra.
