Torra a Tarragona, com a president de tots els catalans

No assistir a la inauguració equivalia a cedir sobirania davant les institucions de l'Estat

Finalment, el president de la Generalitat, Quim Torra, va acudir aquest divendres a la inauguració dels Jocs del Mediterrani de Tarragona, on va coincidir amb el rei Felip VI i amb el president espanyol, Pedro Sánchez. L'acte es va celebrar en un context de anormalitat institucional, com no podia ser d'una altra manera, per la situació dels presos i exiliats, però la decisió de Torra va ser la correcta, ja que, com va dir ell mateix, Tarragona és "casa nostra" i la presència del monarca no pot condicionar l'agenda del president.

En efecte, els tarragonins es mereixien la presència de la principal autoritat del país a la inauguració, al marge de la presència del monarca, i el president de la Generalitat no pot renunciar a cap acte en el propi territori, cosa que equivaldria a cedir sobirania i presència davant les institucions de l'Estat. Però hi ha una altra raó de pes per la qual el president hi havia de ser, i és que per damunt de tot Quim Torra és el president de tots els catalans, tinguin la ideologia que tinguin, i en cap cas pot donar la sensació que només en representa una part, perquè aquesta actitud seria contrària als valors republicans que inspiren el moviment independentista. I és precisament per aquests valors que es qüestiona la monarquia.

Per això resulten difícils d'entendre els dubtes i les giragonses al voltant d'una decisió, la d'assistir a la inauguració, que mai s'hauria d'haver qüestionat. El sentit institucional dels representants polítics catalans ha d'estar fora de tot dubte, i més encara quan el que es pretén és denunciar la manca d'aquest esperit per part de la monarquia, que és evident que el va perdre quan el 3-O no va dirigir ni una paraula a les persones que van ser colpejades per la policia durant el referèndum. És ell, Felip VI, qui s'ha de sentir incòmode si de cas per haver renunciat a representar una part dels ciutadans d'aquest Estat, i no el president del país, que porta un llaç groc per reclamar la llibertat dels presos polítics catalans.

A partir d'aquí és comprensible que la Generalitat marqui distàncies amb una Corona que s'ha mostrat tan hostil i poc empàtica amb una part substancial de la societat catalana, i prengui mesures per deixar clara l'oposició a l'estat actual de les coses. Té raó Torra quan diu que no es pot normalitzar la situació ni fer com si no passés res. Felip VI hauria de reflexionar sobre quin ha de ser el seu paper en el conflicte que enfronta Catalunya amb l'Estat, i considerar si vol ser un facilitador de solucions o, al contrari, un obstacle. Ningú li demana que es pronunciï a favor de la independència de Catalunya ni del seu projecte republicà, esclar, però sí que es mostri favorable al diàleg i animi la recerca de consensos. Mentre no assumeixi aquest rol, les institucions catalanes tenen tot el dret a fer evident el seu malestar.