Els drets polítics de Junqueras
BarcelonaLa notícia que el Tribunal Constitucional s'havia dividit a l'hora de decidir sobre el recurs d'Oriol Junqueras ja va ser un primer toc d'alerta que alguna cosa estava canviant en el fins ara granític front judicial espanyol. Aquest dimarts, però, s'ha conegut el contingut dels vots particulars dels tres magistrats del TC que eren favorables a estimar els recursos de Junqueras contra la seva presó provisional a efectes de poder fer campanya i fer de diputat al Parlament. Els progressistes Fernando Valdés, Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer van, però, molt més enllà del que es podria esperar i afirmen sense embuts que el Tribunal Suprem va vulnerar els drets polítics de Junqueras no deixant-lo sortir de la presó tant per poder fer campanya en les eleccions del 21-D com per, després, exercir de diputat.
"L'òrgan judicial penal té l'obligació de ponderar l'afectació que la presó provisional d'aquest concret representant polític tindrà sobre el normal desenvolupament del sistema de democràcia parlamentària i la suficiència d'altres mesures alternatives a la privació de llibertat cautelar menys pertorbadores per a la funció parlamentària", sostenen els magistrats. La resolució de la sentència, que desestima el recurs d'empara, es va conèixer fa setmanes, però ara se n'han fet públics els arguments.
Aquests tres jutges han quedat en minoria, és cert, però els seus arguments serviran per armar la defensa de la causa davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i, cosa que és més important, desfà el mite que el comportament del Tribunal Suprem en tot aquest assumpte havia estat impol·lut i garantista. Des del moment que hi ha veus crítiques dins de l'òrgan que ha de vetllar pel respecte als drets fonamentals, vol dir que hi ha debat doctrinal, que l'actuació de Pablo Llarena va ser, si més no, discutible en un punt tan cabdal com el respecte als drets fonamentals dels acusats.
Mantenir tancats candidats a unes eleccions, diputats electes en dies de ple, i fins i tot candidats a la presidència de la Generalitat, com és el cas de Jordi Sànchez i Jordi Turull (en aquest cas a mig debat d'investidura), ja va escandalitzar en el seu moment molts juristes. Però en aquell moment a Espanya tots els poders fàctics van tancar files amb l'actuació del jutge Pablo Llarena, que no va començar a ser qüestionat internament fins que va fer el ridícul amb les ordres d'extradició. Dos anys més tard, a poc a poc, almenys alguns s'atreveixen a posar per escrit que allò va ser una barbaritat, com és el cas dels magistrats díscols del TC.
El cas és que s'ha d'entendre que la vulneració de drets dels presos polítics catalans no és una cosa que els afecti només a ells, ni tan sols als independentistes, sinó a tots els ciutadans al marge de la seva ideologia o posicionament respecte al Procés. Els drets polítics de Junqueras, Romeva, Sànchez, Forcadell, Rull, Turull, Bassa o Forn són els drets de tots nosaltres, són la base que fa possible la democràcia participativa, i no una cosa que un jutge pot suspendre unilateralment.
