Una pandèmia global que ha portat a un confinament global

Els estats han demostrat que són una unitat massa petita per fer front a una pandèmia

Dilluns passat, dia 23 de març, va fer dos mesos exactes que les autoritats xineses van decidir tancar la població de Wuhan, d'11 milions d'habitants, per intentar contenir el brot de coronavirus que havien menystingut durant almenys 15 dies. L'endemà van ampliar el perímetre a tota la província de Hubei, amb 60 milions de persones a dins. En aquell moment, ni els més pessimistes podien arribar a anticipar que dos mesos després la població de mig planeta, 3.000 milions de persones, estaria confinada a casa seva i que el brot seria una pandèmia.

L'ARA va recollir la notícia a la portada del diari del dia 25, però no era el tema principal perquè Catalunya estava sota l'impacte del Gloria. I el tema no va tornar a aparèixer en portada fins al cap d'una setmana, en plena crisi entre ERC i JxCat al Parlament, quan el nombre d'infectats de coronavirus a la Xina va superar el de la SARS. A Catalunya, però, va ser on més ràpidament es va veure la gravetat de l'epidèmia quan va provocar la cancel·lació del Mobile World Congress, que vista amb ulls d'avui va ser una bona decisió i un problema molt petit respecte a l'aturada econòmica que ha provocat el Covid-19 a tot el món.

Avui veiem imatges que només s'havien vist en pel·lícules del gènere apocalíptic: la Cinquena Avinguda, Times Square o la famosa Grand Station de Nova York pràcticament buides. O escenes d'aldarulls en supermercats o de pànic massiu a Indonèsia per sortir de Bangkok. Pràcticament tot Europa ha decretat el confinament de la població, una mesura que han seguit després altres països del món i bona part dels estats dels EUA. Aquest dimarts s'hi ha sumat l'Índia i els seus 1.300 milions d'habitants, amb molts dubtes sobre si un confinament efectiu serà possible en un país on molts habitatges no tenen aigua corrent i la gent està acostumada a fer vida al carrer.

Segons el recompte de la Universitat Johns Hopkins, gairebé 400.000 persones arreu del món s'han infectat i més de 18.000 han mort. Fins a 104.000 s'han recuperat. L'emergència sanitària, però, no només provocarà una gran pèrdua en vides humanes, sinó un xoc econòmic com no s'ha vist mai en la història recent. L'índex PMI, que mesura l'activitat econòmica, afirma que a Europa s'ha contret en més d'un 30%. I això que encara estem al principi del confinament massiu. Ara mateix ningú és capaç de fer previsions de futur, i només alguns irresponsables, com Donald Trump, encara pretenen enviar tothom a treballar i no són capaços d'assumir que la realitat ha canviat segurament per sempre.

Perquè només una cosa és clara. Aquesta pandèmia global demostra que per ser realment eficaços cal una governança cooperativa també real. Recordem que l'OMS només pot emetre recomanacions i no pot obligar ningú a prendre mesures. I aquesta vegada s'ha vist que els estats són una unitat massa petita per poder gestionar una situació que els ha superat clarament. Ni tan sols la UE ha sigut capaç de marcar unes directrius úniques. Quan tot això s'acabi, la manera de gestionar la salut mundial haurà de canviar.