La segregació escolar és l'embrió de l'exclusió social

Evitar guetos escolars és apostar per la convivència futura i és donar igualtat d'oportunitats

La segregació escolar no és només un problema escolar. És un problema social, de tots. Un problema que es projecta en el conjunt i cap al futur. Un problema, a més, prou complex i que demana, per tant, consens, col·laboració institucional i responsabilitat col·lectiva. Perquè els guetos als centres educatius són l'embrió de l'exclusió social en el món dels adults. Per contra, l'actuació pactada a l'escola pot ser molt efectiva per combatre la segregació real que afecta les famílies fora dels centres. Donar oportunitats als infants que viuen en entorns socioeconòmics complicats, donar-ne a alumnes provinents de la immigració o a nois i noies amb necessitats especials per motius mèdics (a vegades alguns d'aquests tres factors se sumen) és una manera de garantir més cohesió social en el futur, una integració millor. És ajudar que funcioni l'ascensor social compensant desigualtats de base. Suposa, en l'extrem, posar les bases i les eines per evitar greus problemes de marginació i, fins i tot, d'ordre públic. I és, finalment, pensar en el llarg termini, cosa que sovint li costa al món polític. 

Per això la proposta del Síndic de Greuges, amb el suport de la Fundació Bofill, per implicar els ajuntaments i comprometre la Generalitat en un pacte escolar contra la segregació té tant sentit. El pla consisteix a fer que, en funció de la realitat de cada municipi, i a partir d'unes normes comunes regulades pel Govern, es reparteixin millor els alumnes difícils que demanen una atenció extra. No pot ser, com algunes dades indiquen, que els centres concertats en conjunt (sempre hi ha excepcions) escolaritzin la meitat de nois i noies desfavorits i estrangers dels que els tocarien. Ni pot ser que, per exemple a Barcelona, dos de cada tres centres públics doblin en immigrants l'escola concertada més propera. La mesura estrella per evitar situacions com aquestes és ampliar el nombre de places especials reservades per aula a totes les escoles per afavorir aquesta distribució més equitativa. Evitar el frau en l'empadronament és una altra actuació necessària. 

Es tracta, en conjunt, d'una proposta que, perquè sigui efectiva, hauria de ser assumida per totes les forces polítiques, al marge de posicionaments ideològics i d'adscripcions nacionals. Cal exigir que aquesta qüestió no formi part de la batalla partidista, que no se'n faci electoralisme. Ara que venen eleccions municipals, una assumpció compartida en aquest punt seria més necessària que mai. De fet, tirar endavant aquest pacte contra la segregació escolar suposa una manera concreta i raonable de combatre la demagògia sobre una qüestió delicada: l'escola ha de ser entesa per tots com un espai per aprendre a conviure en la diversitat, per fer ciutadans tolerants i solidaris. No es tracta només de dir-ho, sinó també de fer-ho possible i de fer-ho de debò. Evitar que certs centres es converteixin en guetos no només conjura la condemna de bosses senceres de població a l'exclusió segura, sinó que és una manera de garantir la convivència.