Una solució global per a presos i exiliats

La reforma del Codi Penal o els indults són positius, però la solució és l'amnistia

El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va voler solemnitzar, en una resposta a JxCat feta en seu parlamentària, que el seu departament començarà a tramitar les peticions d'indult als presos polítics catalans a partir de la setmana que ve. En realitat, el govern espanyol estava obligat a fer-ho en  el termini d'un any, i les primeres peticions per part de l'advocat Francesc Jufresa daten del mes de desembre passat, però la manera com ho va fer públic dona a entendre que l'executiu de Pedro Sánchez vol atorgar relleu polític al tràmit.

La via dels indults, doncs, discorrerà en paral·lel a la de la reforma del Codi Penal per modificar la redacció del delicte de sedició i les seves penes. Aquesta és l'anomenada via Asens, en referència al cap de files dels comuns al Congrés, Jaume Asens, que preveu que amb la reforma, i la seva aplicació retroactiva als condemnats, els presos puguin sortir en llibertat de manera gairebé automàtica. Aquesta via és la que té més possibilitats de prosperar perquè és la més ràpida, només cal una proposta del consell de ministres i una votació al Congrés. I seria també la que tindria menys desgast polític per a l'executiu. En canvi la via dels indults, que ja va provocar ahir una reacció irada per part de la dreta, suposa demanar un informe al Tribunal Suprem, que difícilment els avalaria, i –encara que sigui no vinculant– desobeir-lo seria vist com una ingerència del poder executiu en el judicial.

Sigui com sigui les dues vies són positives i poden servir per a l'objectiu últim, que és accelerar la posada en llibertat dels presos, una cosa que de per si ajudaria a crear una atmosfera diferent a Catalunya. Tot i això, ni la reforma del Codi Penal ni els indults esborren el procés judicial ni solucionen la situació dels exiliats, de manera que la ferida de l'1-O continuaria oberta. Per aquest motiu cal reiterar que l'amnistia i el retorn dels exiliats és l'única via per normalitzar la vida política a Catalunya i posar les bases per encetar una autèntica negociació de govern a govern sense la llosa de la repressió.

Tot i així, seria un error renunciar a qualsevol via que alleugi la vida dels presos, i cal utilitzar a fons les possibilitats de l'aritmètica parlamentària a Madrid. Pedro Sánchez ja ha demostrat que pot girar la seva posició com un mitjó sense immutar-se, però justament per això també podria ser més flexible. Per això cal agafar-li la paraula i accelerar al màxim la reforma del delicte de sedició, com a pas previ per explorar la resta de vies, mantenint l'amnistia com l'objectiu últim.

L'experiència demostra que Sánchez es mou per necessitat, i en aquest sentit és millor que el seu govern depengui dels vots independentistes que no que ho faci de Ciutadans. La dreta gesticularà i l'acusarà de traïdor, però Sánchez ha de saber que per tenir estabilitat abans necessita desjudicialitzar el conflicte català i tornar-lo al lloc d'on mai hauria d'haver sortit: el de la política.