Vinguts de l''agro'

Llegeixo les reaccions columnístiques a la manifestació de catalans sobiranistes a Madrid

Llegeixo –sempre arriben un dia o dos després– les reaccions columnístiques a la manifestació de catalans sobiranistes a Madrid. No cal entretenir-se en les catalanes ni en les de la resta del món. En general, unes i altres critiquen que la qüestió es vulgui sufocar als jutjats, perquè consideren que hi ha “qüestió”. Les espanyoles, en canvi i en general, també, remarquen, com a mèrit, que la manifestació “s’hagi pogut fer”, cosa que “demostra” que Espanya no és un estat feixista i zzz.

En aquest sentit, fascina llegir, per exemple, Félix de Azúa a 'El País'. Diu: “He aquí 50.000 separatistas, casi todos venidos del agro, a los que un autobús, un bocadillo, unos trenes y un día precioso han permitido constatar cómo es una ciudad civilizada, europea, educada y con dirigentes no del todo chiflados”.

Entenc que el que domina aquest article és la perplexitat i en certa manera la impotència (no pas física) de veure tanta gent que et ve a explicar que no vol ser espanyola. I com que t’estan dient això, que és el que no vols sentir, fas servir un atac molt antic, molt passat de moda, molt revell, que és el de la ridiculització dels que no són de la capital. “Casi todos venidos del agro”, diu. I aquests vinguts “del agro” veuen, per primer cop, una “ciutat civilitzada” (sic). Això vol dir que Barcelona, Girona, Reus, Tarragona, Lleida, Terrassa, Sant Adrià no en són, de civilitzades. Ho és Madrid, la capital d’Espanya. Cap francès i cap anglès faria servir aquesta gosadia, en el fons tan provinciana. Quan era petita, em vaig acostumar a contestar amb naturalitat qualsevol pregunta sobre la meva realitat rural (“Poseu nom als bens?", "Aneu al teatre?", "Us fa fàstic, la pudor de porc?", "Teniu calefacció, a casa?”). Llavors, les coses van canviar, i des del país es va reivindicar i valorar la nostra vida, no gaire diferent de la dels urbanites. I ara venen, els interessats, a titllar-nos d’aixafaterrossos. Doncs sí, mira. Ara bé, això de l’entrepà sí que no. Nosaltres, quan viatgem, gastem en menjar. Sobretot si anem a Madrid, mare meva, que als menús hi canten els àngels.