Manuel al Tibet

EscriptoraManuel Valls acaba de dir que es pot ser republicà, com ell, però monàrquic a la vegada (com ell, també). Monàrquic de Felip VI, diguéssim. És tan coherent com jo, que puc dedicar-me al fornici cada nit però declarar que el que ens convé a tots, a mi inclosa, és viure en un convent de clausura. Vostè mateix, lector, pot seguir la tècnica de Manuel Valls i beure vi per dinar però fer tuits en què expliqui que també és abstemi. Aquesta tàctica és a l’abast de molt pocs. Un cop la domines, ja pots preparar “una sena de picoteo”. Es tracta de dir el que toca perquè l’Íbex et beneeixi, i passar-te les conviccions pel forro de la 'baguette' i els 'oeufs à la neige'.

Em sembla una manera bona d’anar per la vida si et surt bé. I et pot sortir bé. És una barra desenfadada i indissimulada. A França ets republicà perquè creus en la igualtat de tothom i creus que al tron no s’hi ha d’accedir per raons de sang. A Espanya, en canvi, ets devot del 'Preparao', fill del 'Campechano', hereu de Franco, i consideres que ell és qui ens ha de fer el discurs de Nadal i el de la justificació de les garrotades. Amb l’excusa, beneïda, que la Constitució la “vam” votar tots (jo no, ell no ho sé). A Espanya abans es mouran les restes de Franco a l’Almudena que la Constitució. Ara bé, si per exemple Manuel Valls no fos alcalde de Barcelona –Déu no ho vulgui– podria decidir “ser cridat” a un altre lloc per prestar-hi serveis. Me l’imagino, per exemple, al Tibet. Allà hi faria una gran carrera política vestit de lama, fent-se fotos amb un gong i un bol d’arròs, dient que els independentistes tibetans són uns carallots aixafaterrossos i que el que mola és la Xina. I que ell és capitalista de tota la vida, però comunista encara més.