El tobogan d’Estepona

Aquest dilluns ens llevàvem amb dues desercions coordinades i públiques a Ciutadans, el refresc que tan bé coneixem en aquestes terres de missió, perquè l’hem patit (l’expressió és aquesta; l’hem patit com un ull de poll). Toni Roldán, portaveu econòmic, i Javier Nart, eurodiputat, també abandonen el partit “pel gir a la dreta”, diuen, de la formació. Amb això, amb els articles contra en Rivera que aquests dies han escrit els pares fundadors i amb les declaracions d’Emmanuel Macron dient-li mentider comença la caiguda en desgràcia i el camí cap a la irrellevància. Inés Arrimadas, per si de cas, ja ha marxat cap a Madrid, on probablement ja no tornarà a tenir cap portada a 'Telva'. Molta part de l’acceleració de les partícules, per cert, es deu a una altra operació fallida: la de Manuel Valls. Valls era un nou sabor per al refresc, amb menys sucre i amb més bombolles. Ara (després de la patacada a les municipals) també diu que anar amb Ciutadans a les manifestacions amb Vox –com ell va fer– és un error. No ha comentat, encara, si és un error expulsar gitanos de França. Hi ha qui, per la unitat d’Espanya, que és una unitat tan fictícia i tan trista que s’ha d’imposar, impulsa i paga qualsevol busca-raons. Llavors, si no va bé, se n’adona: és de dretes.

Per mentir sobre la tele i la ràdio públiques, sobre els seus directors, per mentir sobre l’escola pública, per mentir sobre el que va passar l’1 d’Octubre, per mentir sobre els presos polítics, per desitjar-los una llarga condemna, per dir “A por ellos” o per fer el discurs del 3-O s’ha de ser, per força, de dretes. No voler un referèndum és de dretes. Per això, qualsevol que vagi contra Catalunya, disfressat del que sigui, sempre ha sigut de dretes.