¿El fiscal acusarà Ferran López de fals testimoni?

Carballo qüestiona l'existència del pla del 24 d'octubre per detenir Puigdemont

¿Un dispositiu fantasma? ¿Va existir el pla per detenir el president Puigdemont i tot el Govern o és una prova fabricada amb posterioritat per defensar Trapero?

El tinent fiscal de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, va posar ahir en dubte, al final del segon dia de la declaració del major Josep Lluís Trapero, l'existència mateixa d'aquest pla, que va ser aportat el 24 de juliol del 2019 per la Prefectura dels Mossos a l'Audiència Nacional com a prova documental anticipada per al judici oral.

Quines són les evidències que proven l'existència del pla?

La defensa de Trapero va aportar a finals del 2017 a l'Audiència Nacional, entre altres proves, un correu electrònic de data 25 d'octubre del 2017 enviat a les 12.32 hores pel comissari Francisco Javier Gámez, col·laborador de Trapero, en el qual es dirigia a Ferran López, el número dos de la Prefectura –amb còpia a diversos comissaris–: "Per indicacions del major cap de la Prefectura de la Policia i en relació a la reunió que va mantenir ahir al matí, prego que li facis arribar el document que heu acordat sobre possibles escenaris previstos de cara al pròxim divendres [27 d'octubre], així com la previsió del dispositiu policial que caldrà executar que asseguri el compliment de les ordres judicials que a tal efecte es puguin rebre, com també per garantir el manteniment de la seguretat ciutadana i l'ordre públic".

I el correu afegia: "Aquest dispositiu, que s'hauria de preveure almenys des de les 15.00 h de demà, 26 d'octubre, fins a les 15.00 h de dissabte, 28 d'octubre (o a la seva finalització si s'hagués d'ampliar), ha de comprendre, entre altres aspectes, els següents: Cecors [Centres de Coordinació Operativa] a constituir, llocs i composició; activació de recursos operatius (si és el cas, helicòpter, Grup Especial d'Intervenció, Tedax, canina...), de l'AME (Àrea de Mediació i Negociació); mesures extraordinàries que s'hagin d'adoptar (tancament del parc, escola o l'accés al transport públic...), etc. Gràcies". 

El fiscal Carballo va preguntar ahir a Trapero per què en la instrucció de la causa oberta a l'Audiència Nacional no va fer referència a aquest pla i sí que ho va fer, en canvi, en la seva declaració del 14 de març de l2019 en el judici oral del Suprem.

Carballo s'equivoca. Potser perquè durant la segona declaració de Trapero, el 23 de febrer del 2018, el tinent fiscal no va estar present. En el seu lloc va acudir Pedro Rubira.

Allà, a preguntes de la seva lletrada Olga Tubau, Trapero va narrar, en qualitat d'imputat, les reunions amb Puigdemont al Palau dels dies 26 i 28 de setembre del 2017, així com sobre els contactes que va mantenir amb el TSJC i el fiscal superior el mateix dia 27. La lletrada li va preguntar si hauria procedit a detenir Puigdemont o qualsevol membre de la Generalitat que hagués participat en la DUI, i Trapero va respondre: "Si un òrgan judicial ordena una detenció, independentment de la persona que sigui, es compleix, això és obvi. També li diré que s'havia previst un dispositiu per part de Mossos des de dos dies abans [24 d'octubre] per si es rebia qualsevol ordre judicial davant els fets que podien succeir".

I el fiscal Rubira, després de sentir això, va assenyalar que les noves dades revelaven que si Trapero "hagués cooperat més activament" s'hauria evitat molta feina a l'administració, i, tenint en compte que se li imputaven dos delictes de sedició, va sol·licitar una fiança de 50.000 euros perquè seguís en llibertat. La magistrada Lamela va desestimar la fiança.

Al Suprem, Trapero va repetir ja en qualitat de testimoni, amb obligació de dir veritat, que existia un dispositiu per detenir els membres del Govern.

Van ser els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero els que van participar amb Trapero en l'elaboració del dispositiu del 24 d'octubre. La Prefectura els va demanar, el juliol del 2019, que fessin un informe sobre això per enviar el document a l'Audiència Nacional.

Ferran López va ser nomenat, el 28 d'octubre del 2017, cap dels Mossos pel ministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, després d'aplicar l'article 155 de la Constitució la nit anterior.

Els dubtes plantejats pel fiscal Carballo suggereixen una concertació de fals testimoni entre López, el cap posat pel 155, i Molinero.