Crònica del fracàs anunciat del dispositiu policial
Madrid“Ens vam equivocar tots”. Aquestes van ser les tres paraules que va pronunciar el comissari dels Mossos Manuel Castellví al final de l’interrogatori de l’Advocacia de l’Estat sobre si van calcular els riscos de l’1-O, després d’explicar que el dispositiu final conjunt dels Mossos, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional va resultar “insuficient”. Es va produir un silenci i Manuel Marchena va intervenir: “No fa falta que ho valori”, conjectures retrospectives, no. Castellví no és un home que treni les frases. Tenia molt clar què volia declarar: que els Mossos els dies previs a l’1-O es van fondre amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional i van crear, ja molt tardanament, un cos de tres caps “destinat al fracàs davant la mobilització sense precedents que s’estava gestant els últims mesos”. Imparable. Que fiscals, Advocacia de l’Estat i defenses naveguin entre les instruccions de la Fiscalia del TSJC i la interlocutòria de la jutge Mercedes Armas és molt entretingut, però hi ha una pregunta elemental, estimat Watson: sabent per la televisió i les xarxes socials que els centres de votació estaven ocupats abans del cap de setmana de l’1-O, per què ningú -ni la Guàrdia Civil, ni la Policia Nacional ni els Mossos- va anar al TSJC a demanar-li a la jutge una instrucció nova i urgent per desallotjar els centres? Perquè tots van mirar cap a una altra banda. Perquè era una missió impossible tret que es volgués convertir Catalunya en un escorxador.
Els testimonis de Sebastián Trapote i Ángel Gozalo, a diferència d’aquesta coordinació impecable que s’arroga el coronel Diego Pérez dels Cobos, no parlen d’una autèntica coordinació. Tots dos desconeixien el pla dels Mossos, segons van declarar ahir. Castellví va aportar material a l’acusació i al tribunal al traslladar la responsabilitat de l’1-O al Govern i descarregar-la de la policia catalana.
El 28 de setembre del 2017 van tenir lloc dos esdeveniments. El primer, la reunió de la Junta de Seguretat al matí. Allà hi eren Josep Lluís trapero, però els comissaris dels Mossos sol·liciten a banda una reunió amb el president Puigdemont, que se celebra a la tarda amb Trapero, Castellví i altres comissaris, d'una banda, i Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, de l'altra. Segons el relat de Castellví, va ser ell qui va exposar els riscos de l’1-O, que el Govern va desestimar perquè no hi havia marxa enrere amb el referèndum.
Trapero ha tornat a ser el centre de la jornada policial al Suprem. Castellví va intentar despenjar el cap de turc del desastre policial de l’1-O i va posar l’èmfasi en els polítics. Trapero ha estat citat com a testimoni al Suprem el 14 de març. Pot acudir-hi amb la seva lletrada, Olga Tubau, tenint en compte que se l’acusa de rebel·lió a l’Audiència Nacional. I pot, donada la seva peculiar posició, negar-se a declarar. No és fàcil decidir. Què hi té a guanyar en un judici que no és el seu? És molt difícil que el que digui influeixi en el tribunal i, per contra, els seus arguments podrien ser utilitzats en la sentència, que sortirà abans del judici de l’Audiència Nacional. Per tant, tant ell com la seva advocada hauran de desfullar la margarida aquesta setmana.
