CORREPINSIBOTICLASTES

Donar quan no tens

Us explicaré una de les vivències i experiències que més m’han impactat a la vida. Durant uns anys vaig ser voluntari de l’Obra Social de Sant Joan de Déu. En una llar de persones sense sostre, la tasca dels voluntaris era ser-hi. Ser-hi vol dir que, amb la nostra presència, la dels voluntaris, ajudant o servint al menjador, les persones en risc d’exclusió social puguin constatar que la societat no els ha girat l’esquena. Perquè quan una persona sense llar arriba a aquesta terrible conclusió, “La societat no em vol”, ja hi ha poc a fer. Caure en l’exclusió social pot significar no recuperar la persona mai més.

Doncs bé, una de les coses que més m’impactaven era que, de tant en tant, un usuari, és a dir, una persona sense llar, sense amics, sense família que el volgués a casa, sense diners, sense feina, feia alguna cosa per mi: em deia que em millorés d’un refredat o que anés amb compte amb la moto.

Al voluntariat vaig rebre molt més del que vaig donar. Vaig mirar de contribuir amb el meu temps a la societat i vaig rebre, multiplicats per vint, l’afecte i l’empatia dels marginats.

Un dels esdeveniments més significatius de la meva vida va venir d’un sirià sense llar. Marxava per sempre de l’alberg i em va regalar un perfum petit, de 10 mil·lilitres. Potser li va costar un euro però per a ell un euro era una fortuna. Quan me’l va donar em va dir que era en agraïment a tot el temps que li havia dedicat, de vegades jugant a escacs, de vegades xerrant sobre les seves preocupacions.

Aquell perfum d’un euro ha estat un dels regals que més impacte m’han causat a la vida. Donar quan no tens està limitat només als més grans de cor.