I si ens estalviem les baralles?

La votació d'ahir té el valor d'incorporar al dret a decidir i sense pagar peatges el PSC, partidari que Catalunya formi part d'Espanya. Això era, per exemple, el que buscaven els promotors de les consultes sobiranistes de fa tres anys. No ho van aconseguir i, malgrat els esforços, el sí va superar el 90%. Ara, empesos pel carrer, els partits que abans dubtaven han situat el dret a decidir al centre de l'arena al Parlament i les majories s'han ampliat. Però Mas, Junqueras i Herrera haurien d'afinar l'estratègia per evitar caure en teranyines estèrils i desincentivadores. Els cal pensar bé si es poden permetre una llarga i costosa discussió sobre el dia de la consulta, la pregunta exacta o les respostes. El proper pas hauria de ser plantar-se, de bracet de Navarro, a la Moncloa i demanar obrir formalment una negociació per pactar com s'exerceix el dret a decidir. Si Rajoy diu no podran passar al pla B. Ho faran amb la legitimitat intacta, més carregats de raons i havent-se estalviat alguna baralla.