Publicitat
Publicitat

La pipa d’Unió

Groucho Marx hauria pogut fer la pregunta d’Unió: “Faci el favor de parar atenció a la primera clàusula perquè és molt important. Diu que... la part contractant de la primera part serà considerada com la part contractant de la primera part. Què els sembla? Està molt bé, oi?” I passa l’estona repetint el contracte de parts contractants que són considerades parts contractants. “Un s’acostuma a tot”, diu Groucho. Esbufega. Seiem. Unió sembla un sofà que ha acabat agafant forma de part contractant de la primera part. Quan t’escarxofes ja estàs contractant totes les parts contractants. Però Unió és un sofà?

EL DUBTE SOBRE el mobiliari ja se’l va plantejar el pintor surrealista René Magritte. Pinta una pipa. A sota escriu: “Això no és pas una pipa”. No: és la representació d’una pipa. Una pipa és una pipa. El dibuix d’una pipa és un dibuix d’una pipa. A veure, dóna’m foc. Bé, és que ara ja no s’estila fumar amb pipa. Hi ha gent que no ha vist mai una pipa, però sí que ha vist la imatge d’una pipa. Com sabem què és una pipa? Mmmm... Ja traiem fum.

SORTOSAMENT VA ARRIBAR una altra escola pictòrica surrealista: Barri Sèsam. Epi, Blas, Coco... ens van ensenyar el realisme dels colors: vermell, verd, blau... A Unió els colors són bàsics. Els colors primaris permeten fer tot els colors. M’ho va explicar Mercè Romeva, la filla del diputat d’Unió durant la República Pau Romeva. Dies de colors apagats: la Guerra Civil. Piquen a casa dels Romeva uns pintors de brotxa monocolor: anarquistes de la FAI. Comença Barri Sèsam: “Van venir a fer un escorcoll i se’ns van emportar tot lo que teníem, imatges, llibres... i recordo que un dia al pare li van preguntar: «Però vós què sou: roig o blanc? Perquè per algunes coses sembla que sigueu blanc i per a les altres sembla que tireu cap a l’esquerra.» I el pare diu: «¿Voleu que us ho digui? Sóc a quadrets!» I jo reia: «Sóc a quadrets!»”.

QUADRETS. COM EL CUB DE RUBIK : 9 quadrets, 6 cares, 43 trilions de posicions. Però això no és pas una pipa. Correcte. Els quadrets d’Unió no són pas un aiguabarreig cromàtic. Una dissolució. Una indefinició. Una indecisió. Si venien a buscar Romeva és perquè va decidir fer el Rubik. Quadret. Si ell, com el partit, van salvar gent durant la Guerra és perquè es van decidir posant en perill la seva pròpia vida. Quadret. Si Josep Maria Trias Peitx va ajudar a alliberar unes 70.000 persones dels camps de concentració francesos és perquè es va decidir. Quadret. Si van assassinar Manuel Carrasco i Formiguera (com d’altres militants) és perquè es va decidir. Quadret. Si durant la dictadura el partit era il·legal i els militants se la van jugar i els van empresonar, torturar i condemnar és perquè es van decidir. Quadrets. Això sí que és una pipa. Fumem al sofà.

VEIG ASSEGUTS militants d’Unió vius que van decidir arriscar la seva vida. Avui no poden ni decidir sí o no a la independència. No ho poden fer al partit que sempre havia decidit. El que s’havia expressat més clarament. Només un quadret de quadrets: “Què hem d’esperar, doncs, de la capital de Castella? Les escorrialles del festí de la llibertat, aquesta llibertat invocada pomposament i que avui regategen a la nostra Pàtria. Aquests homes deuen ignorar que no podem acontentar-nos amb un simulacre de llibertat, sinó que la volem total i absoluta”, deia la militant Maria Perpinyà el 1932. Simulacre. Ho han dit des dels inicis que sí que són una pipa, no pas una imatge d’una pipa. Fumem.

QUÈ PASSARÀ A LA CONSULTA pipada i empipada del 14 de juny, o post 14, si la part del Partit de la Decisió decideix decidir davant la part del Partit de la Indecisió? ¿Si els de la decisió decideixen decidir (si perdessin), com sempre ha decidit el partit en els moments decisius del país, ser un quadret més del cub de Rubik full de ruta nacional, el Partit de la Indecisió decidirà castigar-los? Expulsar-los? ¿Expulsar el color indecís que li deu tot al color primari decisiu? Litigi artístic i existencial. Benvinguts al dilema decisiu sobre la pipa o la imatge d’una pipa.