Fora socis d’ultradreta

Javier Tebas, que ha reconegut públicament que en la majoria de temes continua pensant igual que quan era del partit ultradretà Fuerza Nueva, pot presidir la Lliga de Futbol Professional espanyola sense problemes. Però si fos simpatitzant de l’Eintracht Frankfurt, flamant semifinalista de la Copa alemanya, no podria ni ser-ne soci. L’hi prohibirien per convenciment ideològic. El president d’aquest club, Peter Fischer, fa setmanes que sosté que qui estigui afiliat o voti el partit d’extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD) no pot ser membre alhora de l’entitat esportiva. I no s’ha quedat només amb les paraules sinó que ha passat als fets: divendres la presidència de l’Eintracht va rebutjar la petició dels portaveus regionals de l’AfD a Hessen, Robert Lambrou i Klaus Herrmann, de ser socis del club.

Els dos polítics no s’ho han pres gens bé, esclar, i han elevat una denúncia contra Fischer davant la fiscalia, a més de fer una crida als simpatitzants del partit per, “ara més que mai”, fer-se membres d’aquest club de la Bundesliga. De moment, però, l’Eintracht ha fet saber que han ingressat més de 500 nous socis a la institució com a mostra de suport en el conflicte amb l’AfD. Fischer, president de l’Eintracht Frankfurt des del 2000, va ser reelegit en el càrrec al gener amb més del 99% dels vots, després d’insistir en la seva repugnància cap a Alternativa per a Alemanya.

Fa un parell d’anys, un dels líders d’AfD, Alexander Gauland, va irritar l’opinió pública quan va dir que els alemanys no volien tenir com a veí algú com Jerôme Boateng, el central del Bayern. Justament Kevin-Prince Boateng, el seu germà, és davanter de l’Eintracht. Però ja no es tracta de denunciar això, sinó de fer valer els estatuts i el dret d’admissió de cada club. També els socis de l’Hamburg votaran en assemblea el dia 18 si militants de l’AfD poden pertànyer a l’entitat esportiva. En aquesta mateixa ciutat, el St. Pauli, per descomptat, no dubta gens del seu posicionament. “Cap futbol per als feixistes”, es llegeix a les parets del Millerntor-Stadion.

Amb tot, hi pot haver qui pensi que és un error prohibir l’accés als clubs a tots els simpatitzants d’AfD, tercera força parlamentària a Berlín, i es recordarà que les entitats esportives han de ser suprapartidistes. Però també cal que els clubs assumeixin la seva responsabilitat política i social i quan els convenciments democràtics estiguin en perill hi diguin la seva. Fischer ha rebut a Alemanya molt reconeixement pel seu ferm posicionament contra l’extrema dreta. A Espanya i a la Lliga de Tebas ho tindria més difícil. Potser algú fins i tot el denunciaria per delictes d’odi.

Etiquetes