LA LLAMBREGADA

La millor oferta d’arguments (caducats)

Hooola, som a la Fira de l’Argument d’Ocasió. Avui tenim material arribat directament del femer però que estem despatxant molt bé ja que: 1) som en època preelectoral, però encara anem a mig gas i 2) és un estiu sense meduses, ni mosquits tigre i (per sort) amb pocs incendis, i amb alguna cosa hem d’omplir.

En primer lloc, tenim el bonic debat sobre l’absència de Garcías i Sánchez a la llista de Junts pel Sí. Més apassionant que un mim fent malabars dalt d’un monocicle mentre sonen els grans èxits d’Abba, i que diu molt dels seus impulsors. Bé, dels impulsors i dels especialistes que els estan intentant reintegrar a la societat malgrat el seu reiterat afany per automarginar-se. Però no pateixin, amb paciència ho aconseguirem. Reintegrar-los, vull dir. I al costat hi podem veure la vibrant discussió sobre quants diputats són suficients per poder dir que hi ha prou majoria a favor de la independència, que és com discutir quin nom posarem als fills que tindrem amb la senyora que pren una copa tres taules més enllà i que no tan sols ignora la nostra existència, sinó que li llepa un peu (a la nostra existència). Miri, si aconseguim que ens dirigeixi la paraula, de moment li direm el nostre, de nom..., com per presentar-nos, oi?

I, finalment, al costat dels lavabos, poden veure la polèmica sobre si Artur Mas ha d’anar a la mani de l’11-S o no, tot i que no es veu gaire perquè la tapa el contenidor on s’ha dipositat l’argument que relaciona “l’allargada ombra” de Jordi Pujol amb la llista de Junts pel Sí. Ah, i recordi, si compra dos arguments, li regalem un pal de selfies. Flàccid.