Per una Europa més social

Malauradament, el nostre país encara no ha estat prou generós en l’acolliment dels refugiats

Ignoro si Jean-Claude Juncker i els altres caps de la Comissió Europea eren conscients del risc que corrien en atorgar al papa Francesc el premi Carlemany pel seu compromís a favor de la unificació europea. Francesc, la preocupació social del qual a hores d’ara ja és ben coneguda, va ser molt clar en recordar al continent europeu els seus compromisos socials, en especial envers els refugiats.

En presència dels màxims líders continentals, incloent-hi la cancellera Merkel; el cap del Banc Central Europeu, Mario Dragui, i els presidents del Parlament, la Comissió i el Consell Europeus, el Sant Pare no va escatimar les paraules profètiques. “Què t’ha passat, Europa humanista, defensora dels drets humans, la democràcia i la llibertat?”, va proclamar, i va recordar alhora la impressió d’una Europa “cansada i envellida, estèril i sense vitalitat”.

En un text que en la memòria de molts va recordar unes històriques paraules del pastor Martin Luther King, Francesc va afegir: “Somio una Europa on ser immigrant no sigui un delicte”, i va deplorar “una Europa que s’atrinxera, en lloc de privilegiar accions que promoguin nou dinamisme dins la societat”.

Catalunya ha estat tradicionalment un “país de marca”, obert a la integració de valors i de cultures diverses, que ha incorporat a la seva identitat

Francesc es va referir també a la identitat europea. Aquesta identitat “és i ha estat sempre dinàmica i multicultural”, i va ser capaç d’integrar “les cultures més diverses i sense connexions aparents entre si”. Em sembla que aquestes paraules tenen un ressò especial en la consciència dels ciutadans de Catalunya, que ha estat tradicionalment un “país de marca”, un país obert a la integració de valors i de cultures diverses, que ha incorporat a la seva identitat. N’és una mostra que, dins del nombre exigu de refugiats que s’ha compromès a rebre l’estat espanyol, justament la meitat arribaran a Catalunya.

És ben significatiu que els mitjans de comunicació catalans s’estiguin mostrant molt sensibles a la necessitat d’acollir els refugiats i que institucions civils o religioses com Càritas Diocesana s’hagin preparat per poder respondre a aquest acolliment, encara que condicionades per les disposicions que són responsabilitat del govern de l’Estat.

Pel que fa a la falta de feina -un problema greu d’aquests moments-, el Papa es va preguntar: “Com es pot evitar perdre els nostres joves, que al final se’n van a la recerca d’ideals i de sentit de pertinença perquè aquí, a la seva terra, no els sabem oferir oportunitats i valors?” En el pensament de Francesc, la resposta es pot trobar en una altra política econòmica, que no estigui orientada “al servei d’una minoria” i que s’orienti al “benefici de la gent i de la societat”. I, en aquest sentit, va defensar el pas d’una “economia líquida”, basada en les finances, a una “economia social”.

Davant del problema dels refugiats, els governants fan equilibris entre la raó humanitària i la raó d’estat, però els valors cristians no en poden fer

Pel que fa als refugiats, a la sortida de l’acte celebrat al Vaticà, el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, i el de la Comissió, Jean-Claude Juncker, es van referir en una roda de premsa a la qüestió dels refugiats. Van dir: “Hi ha sobretot alguns caps de govern que pensen que els refugiats no són el seu problema; pensen que és un problema alemany. Crec que farien bé de llegir el discurs del Papa”.

Com reconeixen els observadors, l’acte que comento demostra que, davant del problema dels refugiats, els governants fan equilibris entre la raó humanitària i la raó d’estat, però els valors cristians no en poden fer. La diferència entre el món actual i el cristianisme és molt estrident. El cristianisme i el món occidental actual semblen com l’aigua i l’oli.

En el seu viatge a l’illa grega de Lesbos, el papa Francesc va tornar a parlar d’Europa: “Europa s’enfronta avui a una de les crisis humanitàries més greus des del final de la II Guerra Mundial”. Per això tant el Papa com els altres líders religiosos que l’acompanyaven, el patriarca ecumènic Bartomeu I i l’arquebisbe Jeroni II de Grècia, van invitar a meditar el capítol vint-i-cinc de l’ Evangeli segons sant Mateu: “Per afrontar aquest desafiament seriós, fem una crida a tots els deixebles de Crist perquè recordin les paraules del Senyor amb les quals un dia tots serem jutjats: «Perquè tenia fam i em vau donar menjar; tenia set i em vau donar de beure»”. Malauradament, el nostre país encara no ha estat prou generós en l’acolliment dels refugiats. Caldria esperar que així com el Papa va destacar la generositat del poble grec i de moltes persones que des de tot el món han anat a Grècia per ajudar, un dia també pogués elogiar la generositat del nostre poble.