Polítiques reactives i massa lentes

¿Com podem admetre que els beneficis del progrés no s’estiguin distribuint a tothom?

Els darrers anys està creixent la percepció que al voltant nostre apareixen i s’acumulen problemes que dificulten les nostres vides i que costen de resoldre. Això ha fet créixer perillosament els anomenats 'populismes' perquè ha generat una preocupació individual i una opinió molt estesa que la culpa la té l’absència de polítiques públiques adequades, sigui a nivell municipal, estatal o global. Crec que hi ha una bona part de raó en aquesta visió, i per tant voldria fer una reflexió de tipus general i aplicar-la a algun cas concret.

1. Adaptar-se als canvis. En la història s’han produït contínuament canvis per causes molt diverses, i les societats hi poden reaccionar de dues maneres: o intentant evitar-los o adaptant-s’hi. Si les conseqüències del canvi són totes negatives, s’ha de seguir el primer camí sempre que sigui possible. Si no ho és o si els canvis tenen, com passa en la majoria dels casos, aspectes positius i altres de negatius cal adaptar-s'hi per aprofitar les oportunitats en benefici de tothom i reduir els possibles perjudicis.

Aquesta adaptació només funciona si té dues dimensions: s’han d’adaptar les polítiques, però també s’han d’adaptar els comportaments de les persones. Per tant cal no culpar del tot la política, però no es pot oblidar que les adaptacions personals depenen molt de l’actuació política, fent recomanacions, convencent o coaccionant.

2. Reacció i lentitud. Una primera causa del que ens està passant és el contrast entre la velocitat del canvi i la lentitud de l'adaptació. En els casos en què l'origen del canvi és el progrés tecnològic, cada cop més accelerat, això encara es fa més evident. I quan l’adopció d’unes noves polítiques demana amplis consensos, això provoca la lentitud. Una segona causa és el fet que la majoria de les polítiques són reactives, és a dir, no apareixen fins que no han explotat els problemes. Manquen visions predictives, i quan hi ha advertiments des del món de la ciència o la futurologia costa que els responsables polítics els escoltin, i encara més que els ciutadans els acceptin i els segueixin si signifiquen canvis de conducta incòmodes per a ells. Vegem-ne alguns exemples ben diferents, aplicables a situacions d’arreu.

¿Calia permetre que les dades poguessin ser redistribuïdes de forma massiva i anònima sense cap referència i sense cap responsabilitat?

3. Connectivitat digital. L’internet amb connectivitat global, tant de persones com de sensors i d’aparells autònoms, ha originat una immensa disponibilitat de dades, moltes de personals, que tractades adequadament permeten millorar extraordinàriament moltes dimensions de la vida (mobilitat, salut, formació...). Però, ¿calia permetre que aquestes dades passessin a ser recollides, processades i emmagatzemades per unes poques plataformes privades que les exploten o les venen a altres que, al seu torn, les utilitzen sovint amb finalitats de tipus comercial o polític, després d’haver-les manipulat o falsejat per al seu benefici? ¿Calia permetre que poguessin ser redistribuïdes de forma massiva i anònima sense cap referència i sense cap responsabilitat? Serà molt difícil resoldre a posteriori el problema sense posar en perill drets i llibertats que cal respectar...

4. Canvi climàtic. Els grans beneficis que ha portat la transformació de materials fòssils en energia útil han suposat un progrés extraordinari, però des de fa uns anys està posant en perill la sostenibilitat del planeta, i és obligat utilitzar majoritàriament, i adequadament transformat, l’immens flux d’energia solar que el planeta rep cada dia i que es perd. ¿Podem acceptar que, per interessos sectorials o polítics, la negació d’aquesta realitat ja hagi portat a una situació probablement irreversible per molts esforços que es facin? ¿Es pot entendre que encara s’augmenti l’anomenat “impost al sol”?

5. El treball i la renda. El progrés tecnològic suposa una revolució en el món del treball humà, ja que fa que sigui menys necessari en àrees importants de l’economia i crea noves necessitats. Això es pot veure com un problema però també com una bona notícia, ja que pot suposar un alliberament personal i pot generar augments de productivitat, de riquesa i de benestar. ¿Com podem admetre que els beneficis d’aquest progrés no s’estiguin distribuint a tothom, sinó que les desigualtats augmentin a causa de l’apropiació dels resultats per una petita part de la població? Què es fa per adaptar la formació de les persones en habilitats i coneixements a les noves formes de treball? Què esperem per reformar les polítiques econòmiques, fiscals i laborals i adaptar-les a la nova realitat?

6. Demografia, envelliment, migracions. Els canvis en les poblacions són importants però molt diferents arreu del món. ¿Com hem de planejar noves polítiques per assegurar una demografia equilibrada quant a naixements i immigrants? ¿Com podem millorar la sostenibilitat econòmica i sanitària de la creixent quantitat de gent gran, però també aprofitar millor aquestes persones, que conserven unes capacitats molt superiors a les que tenien els seus antecessors a la mateixa edat? Aquí, també, estem perdent el temps...