FOT-LI POU

El dolent torna a guanyar

Si realment existeix, és sense cap mena de dubte un dels dolents més dolents i eficaços de la història de l’esport mundial. Si a l’ombra de tots els saraus que estan percudint contra el Barça una setmana darrere de l’altra hi ha una sola persona, el Dr. No al seu costat era una germaneta de la caritat. Un individu que domina tots els ressorts del poder de manera que pot denunciar un contracte d’una estrella com Neymar i, alhora, aconseguir que la FIFA sancioni el Barça per fitxar jugadors menors d’edat de manera irregular, és digne de tenir una cadira vitalícia a Davos (a la secció de poders a l’ombra que manen molt més que els dirigents escollits democràticament).

Quanta perversitat però, sobretot, quanta capacitat de fer mal acumulades en unes soles mans. Si els principals problemes del Barça els està generant un dolent de pel·lícula, no és necessari mirar cap a dins i preguntar-se què han fet malament els gestors del club. Totes les decisions preses han estat correctes, però ja se sap que si algú amb molts diners i molts contactes vol teixir una conspiració gegant per minar la teva imatge i el teu prestigi i per impedir-te que competeixis en igualtat de condicions en el mercat, no hi ha res a fer.

El Barça sap que tant en el cas Neymar com en el fitxatge de nanos d’arreu del món per reforçar el model de La Masia hauria pogut fer les coses molt millor. Ara que el club sap que no podrà fitxar fins a l’estiu del 2015 (pendents de possibles recursos) seria bo que es revisessin alguns protocols de cara al futur. És evident que el Barça és una referència en el futbol formatiu, és de calaix que la intenció no era ni explotar ni perjudicar els nanos fitxats de la quinta forca, per descomptat que aquests nens van venir encantats i que les seves famílies ho volien; també sembla força clar que la majoria de clubs del mateix nivell es comporten d’una manera similar, però això no vol dir que el Barça no hagi trencat les regles del joc. Alguns fitxatges es van fer contravenint les normes i, per tant, la sanció era una possibilitat.

Deixar el Barça sense poder fer moviments les pròximes dues vegades que el mercat estigui obert em sembla una animalada que no té cap proporció amb les faltes comeses, però basar tota la defensa en la presència d’una força maligna que no pot suportar el cicle guanyador del club només pot dur la institució a un carreró sense sortida. A partir d’ara el més intel·ligent i eficaç seria fer autocrítica i corregir tot allò que s’ha fet malament i fer servir totes les eines diplomàtiques que el club té a l’abast per intentar rebaixar un càstig que, si es confirma, deixarà el Barça en una situació de debilitat absoluta respecte als rivals.