El procés ho ha capgirat tot. No fa ni un any els esportistes professionals vivien instal·lats en una calculada ambigüitat, atrapats entre les exigències dels espònsors personals i la disciplina de les seleccions espanyoles. Fa poc més d’un any, el juliol del 2013, el club cedia el Camp Nou per enviar una imatge potent al món a través del Concert per la Llibertat. El procés ho ha capgirat tot perquè vivim uns temps intensos en què Gerard Piqué i Xavi van a la Diada, i Piqué es compromet públicament amb el dret a decidir. Manté, segur, la pressió dels espònsors i aquests dies no deu estar del tot còmode a la concentració de la selecció espanyola, però s’ha mullat per una qüestió elemental com el dret a vot. I ara, mentre tothom es compromet assumint riscos impensables fa molt poc temps, el Barça és el que es parapeta en un paper absent amb poques justificacions possibles.
Tornem a uns mesos enrere. En plena explosió dels casos FIFA i Neymar, la junta directiva transmetia a tothom qui la volgués escoltar la idea d’algú movent fils a l’ombra per perjudicar i neutralitzar el Barça. Periodísticament les plomes més afins ho van traduir com una mà negra interessada a desactivar la potència esportiva blaugrana i neutralitzar el més que un club en un entorn de xoc de trens Catalunya-Espanya. Ningú ha sabut res més de la suposada investigació en profunditat que va anunciar el consell directiu del club. El que podem constatar a hores d’ara és que esportivament no es pot fitxar en un any, que el club està imputat a l’Audiència Nacional i que corren tan ràpid com poden quan se’ls planteja un compromís amb el 9-N.
La pregunta és... ¿en traurà un benefici el Barça d’aquesta actitud absent? Dissabte la gran majoria d’alcaldes catalans van omplir el Palau de la Generalitat en una imatge potent de mobilització popular. La societat civil empeny la classe política i la paradoxa és que una de les associacions més potents del país, la més coneguda a escala internacional, mira cap a una altra banda. Imaginem-nos el pitjor escenari per als partidaris del dret a decidir. L’Estat imposa les seves tesis i tots tornem a casa com un cargol quan nota l’impacte de la sal abans de ser cuinat. Amb l’escenari resultant, ¿estan segurs els que han pres la decisió que l’Estat premiarà l’actitud del Barça durant tots aquests mesos decisius? Veient com han anat tradicionalment les coses, hem de suposar que no, que si vénen anys foscos el Barça patirà com tothom. Per tant, on és el guany d’aquest silenci per al club?
