No emprenyeu la criatura
Amb el país menys acostumat que mai a esperar bones notícies de Madrid en tots els àmbits, va i l'equip de Mourinho es deixa 5 punts en una setmana sense sortir de la Comunidad, a més de perdre al Camp Nou l'anada de la Supercopa. Mai agrairem prou aquesta aportació desinteressada del madridisme a l'estabilitat blaugrana en un moment delicat de transició. Guardiola va experimentar un descens a l'avern de l'entorn en els 15 dies més llargs del seu pas per la banqueta, els que hi va haver entre l'estrena amb derrota a Sòria i la primera victòria. Tito Vilanova gaudeix de la tranquil·litat que donen sis punts de sis possibles, un resultat favorable a l'anada de la Supercopa d'Espanya i el Reial Madrid gairebé en zona de descens. Veure una maniobra de cortina de fum tan evident com el fitxatge exprés de Modric no pot fer més que reconfortar els culers que recorden el Barça perpetrant les mateixes pràctiques en temps foscos i no tan llunyans.
La criatura, el projecte de Tito Vilanova, disposa de moment d'un entorn lliure de depredadors per enfortir-se i agafar seguretat en els seus primers passos. Però només això. El Barça contemporani té experiència suficient a etzibar cops dolorosos en zones vitals de l'etern rival per veure immediatament com es recupera a una velocitat de vertigen per tornar a assetjar l'hegemonia (sic) blaugrana. No poden dir que no estan avisats.
La tranquil·litat de l'entorn no vol dir absència d'autocrítica. Perquè el Barça ha encadenat tres victòries consecutives però ha tingut moments de dubte. Ha tocat remuntar gols inicials contra el Madrid i al Sadar, i l'equip ha transmès la necessitat d'ajustar mecanismes. Per exemple, en defensa. O en el control emocional dels partits. Mirat en positiu, el col·lectiu manté l'ambició i el tècnic conserva el costum d'intervenir tàcticament per guanyar partits. Els canvis a Pamplona van resultar claus per no repetir l'experiència de la temporada passada. Per tant, segon argument per la tranquil·litat. La criatura té marge per créixer i alimentar-se al seu ritme.
En aquest inici d'etapa, el paper de Bruixa Avorrida recau en els de sempre. Mentre esperem que torni a aparèixer l'autèntic Mourinho i no la versió outlet de l'estiu (no tardarà), els àrbitres han deixat la seva primera declaració d'intencions. Muñiz Fernández ha marcat la línia expulsant Tito Vilanova a la jornada 2. Ens quedarem amb el dubte de si l'àrbitre més ben pentinat del futbol professional s'hauria atrevit a fer fora Guardiola en una circumstància similar.
