Les guerres de videojoc del segle XXI

Avui comença a Ginebra una sessió del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides en què es presentarà un informe sobre robots amb capacitat letal autònoma. Sembla, efectivament, que les guerres del segle XXI seran molt diferents de les que hem conegut fins ara: robots, aeronaus no tripulades, armes no letals i ciberatacs substitueixen els mètodes tradicionals. Una de les novetats més importants és la dels avions no tripulats, també coneguts per les sigles en anglès UAV (vehicle aeri no tripulat) o UAS (sistema aeri no tripulat, si es parla també de l'estació de control terrestre) o amb el nom més popular de drone (que significa abellot , o també brunzit ). Els drones poden ser tan petits que puguin ser llançats amb una mà o tan voluminosos com un avió convencional -sobretot els models dissenyats per llançar míssils-. Els drones , doncs, com qualsevol altre avió, poden ser civils o militars, segons l'ús que se'ls doni. Els avions no tripulats civils serveixen per a tasques de vigilància, de topografia o relacionades amb les collites, i el seu funcionament es basa en la filmació i la transmissió d'imatges a un centre de control. En aquest cas apareix el debat sobre la legitimitat de la vigilància policial a través dels drones i de la possible vulneració del dret a la intimitat, ja que es fa impossible saber quan i on seràs gravat i vigilat per una càmera. Els drones militars, com sabem, serveixen tant per fer reconeixements i vigilància com per bombardejar objectius militars.

No hi ha cap exèrcit del nostre entorn que no hagi acollit amb entusiasme la implantació dels drones entre el seu equipament. Les raons són moltes: són més barats que un avió de guerra convencional; no cal formar durant anys un pilot de combat; en cas de rebre artilleria antiaèria no suposaria la pèrdua de vides humanes, i a més, es fa més senzilla la decisió de disparar sobre l'objectiu militar, ja que comporta menys qüestionaments morals disparar a objectius que apareixen en una pantalla d'ordinador que fer-ho mentre un veu els efectes de l'atac amb els propis ulls. Als avantatges militars cal sumar-hi els polítics: si una cosa fa mal a un govern que emprèn aventures militars en terres llunyanes és haver d'explicar a l'opinió pública que els seus compatriotes tornen de la guerra en taüts. A més, el dels drones és un negoci puixant. Podria arribar a tenir un volum de mercat proper als 89.000 milions de dòlars, 28.500 dels quals corresponen a R+D+i. Aquestes dades, però, es refereixen al mercat global de drones , incloent-hi el negoci militar i el civil. En tot cas, tan sols a l'OTAN ja hi ha més de 60 tipus de drones , 2.200 estacions de control terrestre i 6.700 UAS. A nivell mundial ja hi ha més pilots d'UAS que d'avions comercials. En el cas espanyol l'únic que en posseeix és l'exèrcit de terra: té 17 UAV, quatre dels quals estan desplegats a l'Afganistan. Les empreses espanyoles més importants pel que fa als UAV són Cassidian (del grup European Aeronautic Defence and Space Company, EADS) i Indra, en un sector clarament dominat pels EUA i Israel.

Però els drones militars són una arma molt controvertida jurídicament i èticament. Perquè un avió no tripulat no pot respectar el dret internacional humanitari, ja que aquestes armes no són capaces de distingir entre civils i combatents o de mesurar la proporcionalitat de l'atac. De fet, entre els criteris utilitzats per a la identificació d'objectius militars dels drones s'utilitza el de "grup d'homes que estiguin reunits". I no hem d'oblidar que els estats tenen l'obligació de garantir que tots els sistemes d'armes vigents respectin l'ordenament jurídic internacional. Els EUA, que són líders en l'ús de drones , han perpetrat almenys 500 atacs només al Pakistan, el Iemen i Somàlia, amb un balanç de quatre mil víctimes mortals, una quarta part de les quals eren civils. Des d'un punt de vista ètic el qüestionament és encara més evident: qui és responsable d'un bombardeig fet sense intervenció humana directa? Què passa si un hacker interfereix en el sistema informàtic de l'UAS? Què passa si hi ha una errada de programació? Fins i tot el president nord-americà ha admès que la moralitat d'aquests sistemes és discutible i que cal més transparència i control judicial.

Amb els avions no tripulats militars la guerra es converteix en una activitat trivial en què els objectius sobre els quals es llancen bombes i míssils són imatges en una pantalla d'ordinador. Si no deixem en segon pla els interessos econòmics i polítics entrarem en l'era de la guerra de videojoc, però amb víctimes reals. L'ús dels drones pot considerar-se il·legal i èticament inacceptable. És, doncs, necessària i urgent una legislació que reordeni l'ús dels drones i que n'eviti l'ús militar.