Aire fresc

BarcelonaNi la destitució d’Ernesto Valverde a mitja temporada era un pas previsible, tenint en compte que feia disset anys que el Barça no prenia aquesta mesura pròpia d’un projecte vacil·lant, ni l’arribada de Quique Setién és garantia de res. Però detecto en el meu entorn culer que el relleu a la banqueta ha sigut rebut com qui ventila un ambient resclosit i ha generat una expectativa que fa una setmana no teníem.

Pel camí queda una seqüència d’improvisació que empitjora, si és que era possible, la percepció sobre els dirigents del Barça. Però ha arribat una mena d’heroi per accident, que no s’acaba de creure que li hagi tocat la loteria, amb una partitura que ens resulta familiar i encigaladora. Si la podrà o la sabrà interpretar, ara que té els millors instruments de què ha disposat en la seva carrera, dependrà de diversos factors propis i aliens a Setién, però el cas és que feia molt de temps que tots plegats no teníem tantes ganes, ni tanta curiositat, perquè arribi el pròxim partit del Barça.

És paradoxal, perquè, entre la sanció de De Jong, les lesions de Suárez i Dembélé i els gairebé dos mesos d’inactivitat d’Arthur encara que avui rebi l’alta, Setién té restricció d’efectius, cosa que condicionarà inevitablement la seva primera alineació. Per tant, és possible que la sacsejada que tots esperem tingui més a veure amb la idea que no pas amb els noms.

Genera curiositat futbolística comprovar si el càntabre canviarà, ja d’entrada, el dibuix, quins plans té per a Messi o si dona camp per córrer a Riqui Puig, però, sobretot, si amb cinc dies d’entrenament en tindrà prou per reactivar les constants vitals d’un equip apàtic.

De la mateixa manera que Valverde no va vendre cap moto, ni va enganyar ningú sobre el seu credo futbolístic, l’únic que se li ha d’exigir a Setién és que el seu discurs gairebé dogmàtic al voltant de la seva mirada futbolera es traslladi a la gespa.

Si l’aposta surt bé, bingo; i si no té èxit, només els resultadistes s’haurien d’exclamar en cas que al final del curs no hi hagi títols. Per ser honestos, com que ni el mateix Setién ni ningú no comptàvem amb el seu aterratge al Camp Nou, en el pitjor dels casos aquest gir sorprenent tot just ens suposarà sis mesos -i un grapat d’euros- perduts de què tampoc no esperàvem gran cosa.

De retruc, i això sí que em feia por, ens estalviem el risc de cremar prematurament Xavi, en qui sí que tenim dipositades grans esperances de futur. I, mentrestant, benvingut sigui l’aire fresc després de la monotonia.