Jordi Sebastià, un alcalde valent

És el 18 de desembre del 2012. Una dotzena de membres del partit ultradretà España 2000 reparteixen propaganda racista a la plaça de l'Ajuntament de Burjassot, una localitat de prop de 40.000 habitants, amb un alt índex d'atur i situada al costat de València. Per desgràcia -i malgrat que les lleis teòricament persegueixen el foment de l'odi- aquesta és una pràctica que aquests grupuscles xenòfobs duen a terme amb total impunitat pels carrers dels pobles i les ciutats del País Valencià. Però Burjassot, des del juny del 2011, té un alcalde que els coneix millor que ningú. No debades, Jordi Sebastià, militant del Bloc Nacionalista Valencià i de la coalició Compromís i periodista de professió, ja fa anys que va fer una sèrie de reportatges a la revista El Temps que van posar al descobert les connexions entre José Luis Roberto -propietari de la Levantina de Seguridad, secretari general de l'Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne i dirigent d'España 2000- i les trames ordides pels ultres més violents a les comarques valencianes. Aquells valents articles li van comportar tot tipus d'amenaces i que, durant un temps, hagués de tenir protecció policial.

Incitar a l'odi. Però tornem a Burjassot aquell dia de desembre. Quan Sebastià es va assabentar del que estava passant, va enviar la policia municipal al lloc on es concentraven els feixistes, els quals, amb l'actitud xulesca del que se sent avalat per instàncies superiors, van mostrar el permís de la Delegació del Govern per repartir propaganda. L'alcalde, però, que és gat vell malgrat la seva joventut, els va indicar que els faltava la necessària autorització de l'Ajuntament per envair la via pública amb una parada, per la qual cosa va ordenar a la policia municipal que els la fes retirar. Doncs bé, quatre mesos després, la denúncia que aquells individus van interposar contra l'alcalde ha estat recollida pel jutjat d'instrucció número 1 de Paterna, que ha cridat a declarar Jordi Sebastià com a imputat per un possible delicte d'"obstrucció a la llibertat d'expressió i incitació a l'odi".

El nom dins d'una diana. Si la cosa no fos tan seriosa, faria gràcia. De fet, m'hauria fet un tip de riure mentre navegava per les xarxes socials i els fòrums de la ultradreta valenciana que aquests dies vomiten insults de tota mena sobre Jordi Sebastià. Etarra, lladre, catalanista, " un poco homosexual "... Fotografies del cotxe familiar de l'alcalde i d'ell mateix pels carrers de Burjassot, així com dades personals per si algun descerebrat decideix anar-lo a buscar. No seria la primera vegada... Sí, la cosa faria gràcia si el País Valencià no fos el territori de l'estat espanyol amb més agressions feixistes, segons l'informe Raxen, que elabora cada any el Moviment contra la Intolerància; si la permissibilitat de jutges i policies no permetés actuar a aquests grups amb una total impunitat. Sí, la cosa faria gràcia si les parets de les seus dels partits d'esquerres no apareguessin massa sovint plenes d'amenaces i si uns quants d'aquests locals no haguessin patit atemptats; si el nom de Jordi Sebastià no l'haguessin envoltat amb una diana. Sí, la cosa faria gràcia si Guillem Agulló, jove independentista fill de Burjassot, no hagués estat assassinat fa vint anys d'una punyalada al cor pel fet de pensar diferent que la Bèstia.

Víctimes i botxins. Si la cosa no fos tan seriosa, faria gràcia. De fet, tot el procés als assassins de Guillem Agulló ens podria semblar un acudit de mal gust, en què les víctimes van passar a ser botxins i els botxins uns pobres nois que només anaven de festa i es van trobar involucrats en una baralla. Les penes van ser tan toves que l'assassí material -el tal Pedro Cuevas, que continua formant part de les més sinistres trames ultres- únicament va passar quatre anys a la presó. I mentrestant, el Guillem i la Carme, pares de Guillem Agulló, no només han hagut de plorar un fill sinó que, al llarg d'aquests vint anys, han hagut de suportar les humiliacions de la dreta cavernícola i la indiferència d'aquells que governaven i governen la Generalitat.

No tingues por. Avui mateix Burjassot, la localitat que va veure néixer Vicent Andrés Estellés, homenatjarà la figura de Guillem Agulló. Aquest vespre, la cançó No tingues por , que els Obrint Pas van dedicar-li poc després del seu assassinat, ressonarà amb més força que mai. I els meus pensaments seran al costat de la Carme, el Guillem i de tots aquells que han mantingut viu el record del jove maulet assassinat pel feixisme. I també del meu amic Jordi Sebastià, un alcalde coherent. Un alcalde valent.