Publicitat
Publicitat

EL GERMÀ PETIT

En Zac encara busca crosses

Benvolgut lector, disculpeu i permeteu que avui faci servir un to força més personal. El mes de febrer passat vam emetre a través dels diversos canals de TV3 un reportatge en què descobríem i explicàvem la història de Zacaries Oualid. En Zac és un garrotxí de divuit anys, fill de Sant Joan les Fonts, que va patir l'amputació de la cama esquerra per culpa d'un sarcoma d'Ewing. Es tracta d'un tumor maligne que es localitza sobretot als ossos i en teixits tous i que castiga principalment homes adolescents, tot i que en Zac va rebre el diagnòstic quan era un nen de sis anys. Un veredicte atroç, però que, amb una fortalesa envejable, va relativitzar per tornar a una vida pràcticament normal. Estudia un grau mitjà en electricitat i, a les tardes d'esbarjo, continua jugant a futbol.

En Zacaries no va voler deixar la pilota que duia gairebé cosida sota el braç abans del tràngol, encara que l'espai de l'esfèrica l'ocupessin ara dues crosses. Caient i tornant-se a aixecar; d'amagat del seu pare, que li punxava totes les pilotes que esperaven un xut al pati de casa per por que es lesionés de gravetat; i amb la complicitat dels amics, en Zac va aprendre a continuar jugant a futbol amb les crosses com a suport. Als patis de les escoles o damunt la gespa de l'humil camp del Santjoanenc, en Zac va esborrar la diferència i va esdevenir un més, en tots els aspectes. En les sessions nocturnes de deures escolars, però, i entre consulta i consulta internauta, va descobrir que en altres racons del món que no són el nostre, el futbol per a amputats està regulat i organitzat. La Federació Internacional de Futbol per a Amputats (WAFF) agrupa 29 països de 4 continents, entre els quals no hi ha el nostre però sí França, Itàlia, Bèlgica, Holanda o Anglaterra. Organitza un campionat del món biennal (l'últim, l'any passat a Rússia amb sis mil aficionats veient la final) i, a la seva pàgina oficial, dóna fe de la creació de les primeres competicions al marge dels campionats continentals i els mundials, com la Paddy Power Cup el segon cap de setmana d'agost, amb 6 equips i la federació irlandesa de la modalitat com a amfitriona. En entrar en contacte amb un món aquí ocult, en Zac va perfilar el següent objectiu, que és ja una fita vital: crear el primer equip del país de futbol per a amputats i ser en aquests tornejos, encara tan llunyans. A TV3 vam donar a conèixer la història com a manera, també, de fer una crida i despertar gent que volgués compartir el somni d'en Zac.

En aquests quatre mesos, en Zac s'ha mogut. Ha contactat amb els dos clubs catalans de la Primera, que li han mostrat la seva simpatia convidant-lo a entrenaments i partits, encara que aquest no sigui l'objectiu final. Ha visitat associacions d'amputats i de discapacitats en general per informar del seu projecte. Ha relatat la seva història en mitjans de tot l'Estat. I ha escrit a federacions d'altres països amb l'esperança que el puguin acollir en els seus equips. En Zacaries i la seva família no tenen por de migrar i buscar feina lluny de casa si això suposa que el jove garrotxí pot competir i fer el que més li agrada. Però el primer objectiu, encara és local. I el camí està fent molta pujada.

El futbol per a amputats requereix sis jugadors de camp i un porter, que ha de tenir una discapacitat als braços i no a les cames. Ara com ara, en Zacaries n'ha reclutat quatre (un d'ells, porter), tots de la Garrotxa i Osona. En necessita més. Així podrà aprofitar que la UE Olot li hagi obert les portes de les instal·lacions per entrenar, o que el MIC, a través del tenaç Juanjo Rovira, estigui disposat a crear un torneig per a amputats amb conjunts d'arreu del continent, o que la Federació Catalana d'Esports de Persones amb Discapacitat Física li hagi ofert suport organitzatiu. Hi ha molta gent que vol ajudar a materialitzar un projecte que també té una part d'orgull de país, però si no hi ha jugadors, l'anhel és a prop d'esvair-se. En Zac espera companys d'aventura a l'adreça zac_b69@hotmail.es. La recompensa és molt més gran del que sembla.

Històries de superació esportiva